El proper diumenge 10 de juny Valls celebra la Process� del Corpus Christi, celebraci� que t� lloc des de l�any 1319, essent una de les primeres poblacions de Catalunya i l�Estat que la celebraren, i la primera de les comarques de Tarragona. La process� l�obriran els Gegantons i els Gegants de la Ciutat, acompanyats dels Grallers de la Colla Joves Xiquets de Valls, i participar� l��liga, que realitzar� la seva balladeta en honor de l�Eucaristia al Pati al so de la m�sica de la cobla de ministrers Bufalodre de Valls.

Els assistents podran portar ciri, o b� adquirir-lo a la Parr�quia de Sant Joan Baptista. L�organitzaci� fa una crida perqu� els ve�ns dels carrers i places de l�entorn per on passar� la process� endomassin i engalanin les finestres i els balcons. La celebraci� del Corpus comen�ar� a  les 7 de la tarda, a l�esgl�sia arxiprestal de Sant Joan Baptista amb la Missa. Un cop acabada, cap a les 8 del vespre sortir� la process�.

L�itinerari ser�: pla�a del Blat, carrer de la Cort, Peixateria, Sant Antoni, carrer d�en Bosc, El Pati, Jaume Huguet, Font de la Manxa, passeig dels Caputxins i Parr�quia Santuari del Lled�, amb la cloenda de la Process�.

En diversos carrers del recorregut, entitats i associacions de Valls, faran catifes. Totes les entitats i particulars que vulguin poden afegir-se en la confecci�, aix� com optar al concurs de catifes de Corpus, convocat per la Uni� de Botiguers de Valls i la Xarxa de Cultura de Valls.

La tradici� de la process� del Corpus

Quan el Papa Urb� IV instaurava el Corpus el 1263, poc es podia imaginar que la voluntat de l�aparell directiu de l�esgl�sia acab�s esdevenint una festa tan global. Nascut com un refermament dels dogmes cristians enmig de cismes, epid�mies, morts i guerres, va crear tota una iconografia d�identitat comunit�ria. Aix�, les danses gremials, els personatges b�blics, el bestiari, els jocs al�leg�rics o representacions mimades, les roques o carros m�bils, i els entremesos o lluites escenificades sense textos, constitu�ren a cavall del XIV i XV una part essencial dels seguicis del Corpus.  Afavorides per la religiositat popular creixent que s�impregnava d�una fe cega en els poders curatius de les rel�quies dels sants i santes, a bona part de Catalunya les representacions del Corpus s�estengueren a una altra festivitat, tamb� de nova fornada: la festa patronal. Els poders municipals van crear les festes majors a imatge i semblan�a del Corpus, i van contribuir al fet que les festes majors esdevinguessin la celebraci� de la comunitat local, que serveix per afermar els vincles identitaris despr�s del domini musulm�. El Corpus i les festes majors suposaren, doncs, la primera gran ocupaci� ludico-comunit�ria dels carrers pels ciutadans, que al costat de les institucions eclesi�stica i municipal desfilen en la process�.