L�Ajuntament de Valls homenatjar� set persones i una entitat vallenca per la contribuci� de la seva tasca en favor de la ciutat. Ho far� amb l�entrega, en un acte institucional, del t�tol de Reconeixement de la Ciutat, el dimarts 8 de maig a les 7 de la tarda i a la sala de plens.

L��nica entitat que rebr� aquest t�tol �s la Coral Cors Alegres, a qui se li reconeix la seva dedicaci� al cant coral durant 40 anys. Aquesta coral infantil s�ha convertit, al llarg de la seva exist�ncia, en un espai on centenars de nens i nenes han apr�s a cantar i estimar el cant.

A banda d�aquesta entitat, tamb� rebran aquest t�tol: Domingo Sol� Folch, per la seva dedicaci� a l�arqueologia; Llu�s Figuerola Ortiga, a qui se li recorda la seva dedicaci� al m�n del teatre i als mitjans de comunicaci�; i a Josep M. Torn�, per la seva dedicaci� al m�n de l�empresa, en especial com a directiu de la MAI.

A t�tol p�stum
Les propostes per rebre el t�tol de Reconeixement de la Ciutat tamb� inclouen quatre noms a t�tol p�stum. Es recordar� la figura de Josefina Ferr� Cunillera, a qui se li reconeix la seva tasca en el m�n de l�ensenyament amb la seva dedicaci� plena a l�escola Enxaneta. Josep Gatell Roda, per la seva dedicaci� a la gastronomia i en especial per la difusi� de la cal�otada; i Jaume Sol� Magri��, per la seva dedicaci� al m�n de l�art, tamb� formen part de les propostes. Tamb� s�atorgar� el t�tol a Rogeli Montal� Magri��, a qui se li reconeix la seva dedicaci� al col�leccionisme d�eines del camp i la creaci� del Museu dels Carros i Eines del Camp;

El t�tol de Reconeixement de la Ciutat �s un guard�  que premia la tasca de persones i entitats de Valls envers la ciutat. En l��ltima edici�, que va tenir lloc l�any 2010,  aquest guard� ja va servir per homenatjar Ramon Amen�s, Josefina Card�, Joan Cartany�, Manuel Fern�ndez, Albert Girona, Pere Queralt, i l�Agrupament Escolta i Guia Verge de la Candela.

ELS GUARDONATS

Coral Cors Alegres
La seva dedicaci� al cant durant 40 anys �s el principal m�rit d�aquesta coral, que va n�ixer l�any 1968 per iniciativa d�un grup de pares i amb l�impuls de Josep Moragues i N�ria Freixes. L�any seg�ent (1969) ja va participar en la trobada de societats corals infantils de Catalunya.

La Coral Infantil "Cors Alegres", com a entitat vallenca, ha participat activament en alguns dels actes que s�organitzen a la nostra ciutat. Entre d�altres cal destacar la seva participaci� en els tallers del Parc Infantil de Nadal, en la Trobada de Corals Vallenques i des del 2007 en la despertada del Drac de Valls per Sant Jordi. Tamb�, ja fa alguns anys, havien anat a rebre als Reis d�Orient.

D�altra banda, en cinc ocasions -coincidint amb els aniversaris- han realitzat una Mostra de Nadales: en el primer any van convidar a tots els infants de Valls a assajar durant tres dies i cantar despr�s per les places. La resta d�edicions han convidat a les escoles i instituts de Valls.

La Coral Infantil "Cors Alegres" �s la coral vallenca que porta m�s anys cantant ininterrompudament. Al llarg de la seva hist�ria, a red�s dels Cors Alegres i a partir de pares i excantaires, han sorgit tres de les cinc corals vallenques restants: la Coral Espinavessa, la Coral Terpsicore i el cor juvenil Divisi.

Actualment la Coral �Cors Alegres� est� formada per infants i joves de 5 a 16 anys, sense cap selecci� pr�via de veu ni de coneixements musicals. Per tal d�adaptar el repertori i les activitats a cada edat, els cantaires de la coral infantil assagen en diferents grups d�edat. L�assaig setmanal de cada dissabte no �s nom�s una hora i mitja de preparaci� del proper concert. �s un retrobament amb una colla d�amics que no sempre es veuen durant la setmana, un compartir esfor�os per memoritzar aquella lletra o per coordinar una coreografia, la sorpresa agradable de les veus d�una can�� ajuntada per primera vegada, el sentir-se part d�un grup que treballa per un objectiu com�.

Josefina Ferr� Cunillera
El m�rit principal que se li atribueix per ser guardonada, a t�tol p�stum, amb el Reconeixement de la Ciutat �s el d�haver treballat durant 40 anys amb especial dedicaci� a l�escola Enxaneta, 30 dels quals exercint com a directora. Nascuda a Figuerola del Camp l�any 1949, Josefina Ferr� Cunillera, va ser una de les impulsores de l�escola Enxaneta, que va n�ixer com una eina pedag�gica diferent i amb la voluntat de ser una escola democr�tica, catalana, laica, pluralista i amb metodologia activa.

Josefina Ferr� va ser escollida per coordinar l�escola Enxaneta l�any 1983, ja situada a l�edifici del convent del Carme, i en uns moments importants pel centre, que estava treballant per incorporar-se al col�lectiu d�escoles p�bliques catalanes, una integraci� que va culminar l�any 1985.

Llu�s Figuerola Ortiga
Nascut a Valls l�any 1930, t� una llarga traject�ria vocacional i professional lligada al m�n de la interpretaci� i la comunicaci�. L�any 1940 va protagonitzar la seva primera obra teatral, i durant els anys 50 i 60 est� vinculat al Grup de Teatre de la Congregaci� Mariana. La seva faceta de recitador de textos en vers no passa desapercebuda i Josep M. Tarrassa es fixa en ell i el contracte per treballar com a locutor de r�dio l�any 1962.

De l�etapa radiof�nica de Figuerola, que finalitzar� amb la seva jubilaci� l�any 1992, en destaquen les seves retransmissions de les diades castelleres, primer en solitari i posteriorment amb la companyia d�Enric Pujol. Figuerola va retransmetre tots els concursos de castells des de l�any 1970 fins la seva jubilaci� i les diades de la Merc�, Santa Tecla, Sant Mag�, Sant Joan i Santa �rsula. Precisament, la retransmissi� m�s recordada de Figuerola coincideix amb la hist�rica diada de Santa �rsula de 1981, amb el primer 5 de 8 i castell de nou del segle.

Josep Gatell Roda
El nom de Josep Gatell Busquets i Josep Gatell Roda, pare i fill, estaran sempre associats a la cal�otada. Van ser ells qui l�any 1944 comen�aran a popularitzar aquest plat t�picament vallenc. Inicialment el donaren a con�ixer als viatjans que venien a vendre a la zona de Valls i que s�hostatjaven a la seva fonda. Si la confian�a era notable, els convidaven a la seva masia per degustar els cal�ots. D�aquesta manera, a poc a poc, i a trav�s del boca orella es va anar fent la difusi� de la cal�otada.

Paral�lelament, Josep Gatell Roda, un home que s�interessava pel m�n de l�art, es va acostar al grup d�artistes que feien tert�lia en diversos bars de la ciutat. Provenien b�sicament de l�Escola del Treball i de la seva Associaci� d�alumnes i exalumnes. Tamb� hi havia alguns col�laboradors literaris de la revista Cultura. D�aquestes trobades amicals, en les quals hi participava en va n�ixer la iniciativa de fer una cal�otada el mes de febrer de l�any 1946.

L��xit fou tal que es van empla�ar a repetir-ho anualment i a constituir-se com a �Penya Art�stica de l�Olla�. Va durar fins l�any 1956, quan aquest any per primera es va encarregar la cal�otada a la Masia Bou.  La Penya va morir d��xit, ja que cada any eren m�s a celebrar-la. S�aprofitava aquest dia per convidar a personalitats reconegudes de l�art provinents de Barcelona, els quals van ser uns bons ambaixadors d�aquesta festa gastron�mica.

L��poca dels �600�, amb la llibertat de moviments que va comportar la popularitzaci� del cotxe i la reducci� dels temps dels despla�aments, va fer que l�extensi� de la cal�otada fos notable.  I, en coseq��ncia, els medis de comunicaci� catalans van comen�ar a fer-se�n ress� del fen�men. Aix� fou com els caps de setmana dels mesos de gener a mar� s�ompliren de cotxes de fam�lies deleroses de tastar aquesta menja tant particular a la masia Bou. Una masia que ha esdevingut , amb els anys i per la per�cia de Josep Gatell, un lloc de refer�ncia ineludible en el m�n de la gastronomia vallenca.

Aquesta vinculaci� tant intensa que Josep Gatell ha tingut amb la cal�otada, fins a la seva mort el 31 de gener de 2012, de la qual n�ha estat un dels grans precursos i difusors a trav�s del seu restaurant, ha estat determinant perqu� sigui reconeguda la seva tasca al llarg d�aquests seixanta anys de professionalitat.

Jaume Sol� Magri��
L�artista nascut a Valls l�any 1943 va participar l�any 1971 en la fundaci� del grup Un Nus amb Maria Teresa Sanrom�, Pere Queralt, Joan Serafini i Joan Cunillera. Ser� un grup molt especial amb un treball molt intens, a on tots els membres hi aportaran els seus coneixements i tots en sortiran refor�ats.  Especialment Jaume Sol� aportar� el seu coneixement del m�n de les pintures i productes industrials, amb els quals experimentaran i incorporaran a les seves teles.

L�any 1984, una vegada dissolt el Grup Un Nus, va comen�ar la seva carrera en solitari exposant a diverses ciutats de l�Estat espanyol i d�altres pa�sos (Alemanya, els EUA, It�lia, Fran�a, B�lgica...). En la seva traject�ria art�stica cal destacar, a m�s de les seves obres del per�ode del grup Un Nus, les que va fer de tem�tica castellera en diverses �poques i les s�ries Mediterr�nia (1984-85), Natura, Ignis (1992), les Estampes dels 90 (1993) amb l�Homenatge a Sarajevo, Contrasts (1995-96) inspirat en l��frica Negra i els seus conflictes, Nucli (1997-98), Fecunditat (2000-01) i la seva darrera Abstraccions (2001-02).

L�any 2006 va ser escollit Vallenc de l�Any 2005 per la seva estreta vinculaci� al m�n art�stic, cultural i pol�tic de la ciutat de Valls. Va morir l�any 2011. La seva obra ha merescut l�atenci� de nombrosos cr�tics d�art com Aranu Puig, Maria Llu�sa Borr�s, Francesc Miralles, Daniel Ventura, Pilar Parcerisas, Isabel Saludes, Josep M. Cadena, Joan Llu�s Montan�, Conxita Oliver, Raquel Medina, Antonio Salcedo o d�escriptors com Gabriel Guasch, Olga Xirinacs, Margarida Aritzeta, entre molts d�altres.

Rogeli Montal� Magri��
Nascut a Valls l�any 1934, i despr�s de treballar en diversos llocs, �s a partir de l�any 1994, coincidint amb la seva jubilaci� quan es dedica a treballar per a la ciutat. Ho fa, en primer lloc col�laborant amb la fundaci� Montserrat Cuadrada i implicant-se tamb� amb la Societat de Sant Antoni.

El projecte al qual ha dedicat m�s esfor�os i temps ha estat a la creaci� del museu dels Carros i Eines del Camp. De fet inicialment no tenia la idea de crear un museu, la seva voluntat era restaurar algunes peces de casa seva, donades pel seu sogre, a m�s col�leccionar algunes peces m�s que podia adquirir, per ocupar el seu temps lliure. Per� l�afici� i l�inter�s que hi va posar va fer que al cap de poc temps tingu�s un bon nombre d�objectes. Aix� doncs l�any 1997 es va obrir, sense masses pretensions, la col�lecci� al p�blic.

Actualment, despr�s de passats m�s de deu anys, ja es pot fer un bon balan� de la feina feta. La col�lecci� est� formada per m�s de 3.000 peces, i el museu ha estat visitat per uns quants milers de persones. Paral�lelament s�han fet dues publicacions per deixar const�ncia de la col�lecci� i de les labors del camp, a m�s de l�edici� d�alguns v�deos explicatius. Rogeli Montal� va morir el passat mes d�Abril i rebr� el guard� a t�tol p�stum.

Domingo Sol� Folch
Domingo Sol� Folch (Valls 1926) va n�ixer al  centre hist�ric de la ciutat, lloc on encara resideix. Professionalment �s doctor en Enginyeria Industrial i ha desenvolupat la seva professi� a Barcelona., tot i que sempre ha estat vinculat a la nostra ciutat.

Entr� a formar part de l�Institut d�Estudis Vallencs l�any 1982, per� no �s fins els anys 90 que s�integra d�una manera plenament activa a la Comissi� d�Arqueologia conjunta de l�Institut d�Estudis Vallencs i del Museu de Valls, esdevenint ponent de la mateixa l�any 1993.

D�aleshores en��, la seva activitat ha estat constant, desenvolupant una tasca inestimable pel que fa sobretot a la documentaci� de peces mitjan�ant el dibuix mil�lim�tric i ple de detall, en estreta col�laboraci� amb els altres membres de la comissi� i especialment amb el Samuel Burguete, la M. Ester Fabra i el Francesc Cabr�, esdevenint tots ells veritables �nimes i garants de la protecci� per� tamb� de la difusi� del riqu�ssim patrimoni arqueol�gic de Valls.

Ha escrit diversos articles sobre el m�n ib�ric a la nostra ciutat. La seva �ltima col�laboraci� ha estat en el volum segon de la Hist�ria de Valls impulsada per l�Institut d�Estudis Vallencs.

Josep Torn� Badia
Josep Torn� Badia (Valls 1935) ha desenvolupat la seva carrera professional a l�empresa MAI (Mecanismos Auxiliares Indsutriales, S.A.). Hi va entrar l�any 1951, en el moment de la seva constituci�, fins a la seva jubilaci�, l�any 1999. Des d�aleshores va passar per diverses �rees: comptablilitat, compres, fiscal, tresoreria, organitzaci�, control de producci�, personal, etc.

L�any 1963 va ser nomenat Director Financer, c�rrec que ocupar� fins l�any 1978, moment en que �s ascendit a Sots-Director General de l�empresa. Deu anys m�s tard va ser nomenat Director General i, posteriorment, Senior Vice President d�UT-Automotive.  Paral�lelament, l�any 1966, entrar� a formar partdel Consell d�Administraci� de MAI i l�any 1997 ocupar� la seva Vicepresid�ncia; aix� com tamb� la Presid�ncia del Consell d�UT Portugal S.A., a m�s de ser Conseller amb d�altres empreses del Grup a Espanya i Europa.

Un dels fets m�s rellevants, de la seva etapa de m�xim directiu de la companyia, va ser el canvi d�estrat�gia industrial, l�aposta per l�alta tecnologia, a principis dels anys noranta, per garantir la superviv�ncia de l�empresa. Aquest proc�s va culminar l�any 1998 amb la creaci� a Valls del Centre Tecnol�gic Europeu de la companyia, format per 150 enginyers, amb projectes d�abast mundial, en cooperaci� de 17 universitats, treballant amb els clients, creant nous productes i investigant en noves tecnologies.  

La traject�ria professional de Josep Torn� ha estat reconeguda amb els premi al �Directiu de l�Any 1996� atorgat per l�Associaci�  Espanyola de Directius (AED) i el �Directiu de l�Any 1998 de l�Ind�stria de Components d�Automoci� atorgat per Tecnipublicaciones.  Tamb� quan era Director General va aconseguir per l�empresa el premi a la �Internacionalitzaci� de l�Economia  Catalana 1998� atorgat per la Generalitat de Catalunya.

Arran de la seva jubilaci�, l�any 1999, Josep Torn� entrar� a formar part de les directives de SERNAUTO (Madrid), SECARTYS (Barcelona), Fundaci� Gresol Empresarial (Reus), Associaci� Empresarial CEPTA (Tarragona), Fundaci� M�tua Universal (Barcelona) i Fundaci� Ciutat de Valls (Valls).

En aquesta �ltima fundaci�, primer es va integrar com a vocal i a partir de l�any 2002 com a vice-president, moment en que la fundaci� agafar� una gran rellev�ncia dins de la nostra ciutat, amb una ampliaci� de les seves activitats i una consolidaci� del seu capital fundacional.