Valls commemorar� el proper dissabte 17 d�octubre el 40� aniversari del Monument als Xiquets de Valls, obra que la ciutat va erigir l�any 1969 en homenatge i reconeixement als seus castellers. Quaranta anys despr�s i a pocs dies de la celebraci� de Santa �rsula, data clau en el calendari casteller, la ciutat bressol del fet casteller vol recon�ixer als seus Xiquets per la seva traject�ria de dos segles d�hist�ria.

L�acte, al que s�ha convidat a totes les colles de Catalunya, vol ser tamb� una mostra m�s del suport de Valls i el m�n casteller a la candidatura presentada a la Unesco perqu� declari els castells Patrimoni Cultural i Immaterial de la Humanitat. La jornada del dia 17 a Valls tindr�, doncs, els castells com a grans protagonistes, amb un conjunt d�activitats en el que tamb� s�ha previst la presentaci� p�blica, a totes les colles del pa�s i a la ciutadania, de l�avan� del projecte del Museu Casteller de Catalunya.

Les activitats s�iniciaran a la 6 de la tarda a la pla�a de la Font de la Manxa, als peus del monument als Xiquets de Valls. L�acte institucional i festiu comptar� amb la participaci� del Conseller de Cultura i Mitjans de Comunciaci�, Joan Manuel Tresserras, el President de la Diputaci�, Josep Poblet, i l�Alcalde de Valls, Albert Batet. A m�s, est� previst la intervenci� de Montserrat Busquets, filla de l�escultor vallenc Josep Busquets �dena, autor del singular monument de gaireb� 15 metres d�alt. En el monument, restaurat l�any 2007, Busquets hi va representar tres castells -el quatre de nou, el dos de set i el pilar de sis- i, en aquests 40 anys, s�ha convertit en una de les icones principals de la ciutat.

Senyera junt al monument
L�acte comptar� amb la participaci� de la Colla Vella dels Xiquets de Valls i la Colla Joves Xiquets de Valls que enlairaran pilars d�homenatge. A m�s, enxanetes de les dues colles realitzaran una ofrena floral, dedicada a tots els homes i dones que han format part dels Xiquets de Valls.

Durant l�acte, s�hissar� una senyera que a partir d�ara onejar� sempre al costat del monument com a s�mbol de la catalanitat del fet casteller, tot reafirmant a la vegada els castells i el patrimoni casteller com un dels signes i referents m�s identificatius de Catalunya.

Presentaci� del projecte del Museu Casteller
Les activitats continuaran amb un acte al Pati on es presentar� p�blicament, als vallencs i a les colles de Catalunya, l�avan� del projecte del Museu Casteller de Catalunya. Aix�, est� prevista la projecci� d�un audiovisual que, a m�s de repassar la hist�ria dels castells, s�endinsar� en els aspectes claus del projecte del Museu Casteller que ha dissenyat l�arquitecte i muse�leg Dani Freixes, Premi Nacional d�Arquitectura i Espai P�blic 2007.

El futur Museu, que tindr� una superf�cie interior de 3.000 metres quadrats i 10.000 de zona exterior, destaca per la singularitat d�un equipament que s�integra en el paisatge i en la topografia de bancals que inspiren la seva forma d�edifici enterrat que mostra a l�exterior una �nica fa�ana porticada. D�aquesta manera, la coberta del Museu s�utilitza com espai p�blic, en continu�tat amb el paisatge que l�envolta, i des d�on s�erigeixen quatre torres que, tot simbolitzant arquitect�nicament els castells, surten de la terra com a pilars de llum.

Durant l�acte de presentaci� de l�avan� del projecte es podran con�ixer els diferents espais expositius previstos que han de permetre al visitant, d�una manera din�mica i participativa, endinsar-se en tot el que envolta el fet casteller, con�ixer la hist�ria, la t�cnica, la m�sica o les actuacions, per� tamb� descobrir per un mateix les sensacions de vertigen i al�ada que sent un enxaneta, aix� com els valors que transmeten les colles i els castellers de solidaritat, integraci� social i treball en equip per assolir un objectiu com�.

L�acte de presentaci� del projecte, condu�t pel periodista Xavier Grasset, a m�s dels parlaments institucionals, comptar� amb altres activitats com actuacions musicals a c�rrec de la cobla Bufalodre i la lectura de diversos poemes de tem�tica castellera que recitar� Iolanda L�pez acompanyada al violoncel pel m�sic Marc Renau, professor de l�Escola Municipal de M�sica Robert Gerhard. Una carpa, que a partir de dem� al mat� comen�ar� a instal�lar-se al Pati, ser� l�escenari que acollir� el conjunt d�activitats que s�han programat.