El Barri Antic de Valls s�incorpora al programa Salut als Barris
L�Ajuntament de Valls s�ha incorporat al programa �Salut als Barris�, un programa impulsat el departament de Salut de la Generalitat que s�emmarca en les accions derivades del desenvolupament de la Llei de Barris. El passat dilluns dia 26 de maig, es va celebrar a Valls l�acte de constituci� de l�equip local del programa, amb la participaci� de diferents responsables dels programes de Salut de la Regi� Sanit�ria Alt Camp-Conca de Barber� i les regidories de Salut, Benestar Social i Programes de la Llei de Barris de l�Ajuntament de Valls.

L�exposici� va anar a c�rrec de Pilar Magri��, cap de la Regi� Sanit�ria Alt Camp-Conca de Barber� i d��ngels Cardona  de la C�tedra de Recerca Qualitativa de la Fundaci� Dr. Robert de la Universitat Aut�noma de Barcelona, entitat  responsable de dur a terme l�estudi qualitatiu sobre les necessitats de salut dels residents als nuclis urbans inclosos en la Llei de Barris amb l�objectiu de determinar les actuacions priorit�ries per millorar-la.

A partir d�aquest acte de constituci� s�iniciaran els diferents treballs de diagnosi dels quals sorgiran les propostes priorit�ries d�actuacions que a partir del 2009 s�implantaran al Barri Antic de Valls. El programa �Salut als Barris� vol ser una oportunitat per reduir les desigualtats en salut i es centra en diversos col�lectius i  eixos d�intervenci�.


Eixos d�intervenci�

A cada un dels territoris identificats com d�acci� preferent es desenvolupen unes estrat�gies comunes d�abordatge per a la millora de la salut de la poblaci�:

1.Identificaci� dels col�lectius amb m�s fragilitat i/o dificultat per a l�acc�s a les  prestacions del sistema sanitari i les activitats de promoci� de la salut. Estudi i an�lisi dels determinants espec�fics i els factors de risc, en relaci� amb el cicle vital de les persones.

2.Intervenci� per a la promoci� d�estils de vida saludables i la prevenci� de les malalties.
Alimentaci�, higiene i activitat f�sica.
Prevenci� de les drogodepend�ncies i malalties espec�fiques associades.
Maneig de les situacions d�estr�s a la vida quotidiana i promoci� de la salut mental.
Salut afectivo-sexual i reproductiva i prevenci� d�embarassos no desitjats.
Salut infantil i dels adolescents.
Atenci� integral a les persones grans, especialment a les m�s fr�gils.

3.Millora de la capacitat de la comunitat per ser part activa en la seva salut.
Identificaci� dels elements claus, els grups �motors� i dels principals agents de salut de la comunitat.
Promoci� d� espais de participaci� i intercanvi d�informaci�.
Definici� d�objectius de salut compartits i l�nies d�actuaci�.
Assegurar la comunicaci� horitzontal i vertical a la comunitat.
Accions formatives i de suport pels agents comunitaris.

4.Adaptaci� dels recursos sanitaris a les necessitats espec�fiques i diferencials dels territoris objecte d�actuaci� i els grups de poblaci� d�acci� preferent.
Prioritzaci� en l�adequaci� dels recursos a les necessitats actuals i previstes d�acord amb les projeccions demogr�fiques, especialment en l��mbit de l�atenci� prim�ria, considerant que els equips d�atenci� prim�ria conformen uns dels principals agents d�acci� comunit�ria.
Impuls i suport a noves formes organitzatives en el territori per a la coordinaci� dels serveis sanitaris amb la resta d�agents socials.
Accions formatives i de suport als professionals de la salut en relaci� amb l�atenci� a les necessitats espec�fiques de la poblaci� de cada territori, especialment en relaci� amb les actuacions de salut comunit�ria.

5.Cooperaci� institucional.
Creaci� de grups estables de treball, de les diferents institucions implicades a cada territori.
Descripci� d�un perfil de la poblaci� a nivell local a partir de l�experi�ncia compartida i de les necessitats emergents en termes de salut.
Disseny d�objectius i d�un pla de treball local, sota criteris de corresponsabilitat i comprom�s institucional.
Aplicaci� de les mesures i desenvolupament de projectes.
Seguiment i avaluaci� conjuntes.
Contacte directe amb els agents de la comunitat.
Transformaci� de les iniciatives i acords de treball en pactes estables formalitzats a nivell institucional.

6.Metodologia participativa i comunit�ria. Sistemes de recerca de necessitats de la poblaci�, gesti� de la informaci� dels projectes i activitats i an�lisi de resultats-avaluaci�, tenint en compte l�opini� i suggeriments dels agents claus de la comunitat.


Col�lectius  d�acci� preferent

S�n col�lectius que, per la seva fragilitat per ra� d�edat, caracter�stiques personals o moment vital, o b� per les circumst�ncies en les que viuen, s�n potencialment acumuladors de factors de risc i, a m�s, es troben en desavantatge personal per enfrontar-se a condicions adverses. S�n objecte, per tant, d�atenci� preferent pel sistema de salut, especialment de l�acci� preventiva i promotora -aquella que s�avan�a a l�aparici� de la malaltia o el patiment- aix� com de l�acci� de detecci� -aquella que identifica amb tota l�antelaci� possible disfuncions que poden esdevenir malalties.

Un dels objectius de treball �s identificar, a partir del coneixement dels experts en salut, quins s�n els par�metres personals, familiars i socials, els indicadors mesurables (quantitatius, per� especialment qualitatius) que ens han de poder oferir un perfil fiable de la poblaci� a atendre amb prioritat.