|
�ltim diumenge del mes de gener.
El cal�ot ha ultrapassat la seva origin�ria condici� de menja per convertir-se en un fet gastron�mic ben arrelat i popular. La cal�otada ja no �s nom�s un �pat, sin� que tamb� �s una festa (o, potser millor, �s essencialment una festa).
Valls se sent orgullosa de ser la ciutat origen de la cal�otada, i per aix�, l'any 1982, coincidint amb les jornades del 1r Congr�s Catal� de la Cuina, la ciutat va celebrar per primer cop la Gran Festa de la Cal�otada al carrer.
A partir d'aquell any, Valls celebra aquesta diada festiva i promocional entorn del cal�ot, que d�na bullici als carrers i places de Valls i que ofereix un variat programa de concursos entorn del cal�ot, cercaviles, demostracions de coure cal�ots, degustacions...
|
Cal�otada a Valls
|
La Gran Festa de la Cal�otada porta cada any a la ciutat milers de persones amb ganes de gaudir d'aquesta menja senzilla i exquisida.
|
|
|
| 26 de gener de 2003. Gran Festa de la Cal�otada |
Hist�ria de la Cal�otada.
Segons algunes not�cies, el cal�ot va ser descobert per un solitari pag�s vallenc de finals del segle XIX conegut amb el nom de Xat de Benaiges i no �s altra cosa que cadascun dels grills de les cebes blanques conreats especialment per a �sser cuits a la flama.
El proc�s de conreu del cal�ot comen�a quan, als darrers mesos de l'any, se sembra la llavor de la ceba blanca. Quan la ceba ha germinat i ha crescut, s'arrenca i, despr�s de guardar-la una temporada, es torna a plantar una altra vegada de forma que nom�s quedi mig colgada. A mesura que creix la planta, cal anar-la cal�ant, �s a dir, rodejant-la de terra. Els cal�ots es cullen preferentment entre els mesos de novembre i abril.
|
A partir de les primeres d�cades del segle XX la cal�otada es convert� en una menjada habitual de moltes fam�lies vallenques durant els dies festius. Les arrels del gran impuls experimentat per la cal�otada arreu del pa�s podem datar-les a mitjan de segle, quan la Penya Art�stica de l'Olla feia les seves c�lebres cal�otades i hi convidava personalitats del m�n art�stic i cultural barcelon�, les quals ajudaren a divulgar-les.
A partir dels anys seixanta, l'impuls d'alguns restauradors d'esperit emprenedor, la generalitzaci� del vehicle particular i algunes gestions empreses des de les inst�ncies municipals vallenques van permetre que desenes de milers de persones de tot el pa�s visitessin cada any Valls per fer-hi la cada cop m�s popular cal�otada.
|
M�s recentment el prestigi cal�otaire s'ha est�s i tamb� es produeixen i consumeixen cal�ots en altres zones del pa�s, per� Valls segueix sent el bressol de la cal�otada. L'any 1995 la Generalitat de Catalunya va concedir la denominaci� de qualitat "Cal�ot de Valls" i l'any 1996 es va constituir el Consell Regulador. L'�mbit geogr�fic d'aquesta denominaci� compr�n les comarques de l'Alt Camp, el Baix Camp, el Tarragon�s i el Baix Pened�s.
Com es fa una cal�otada
Els elements gastron�mics b�sics d'una cal�otada s�n els cal�ots amb la salsa especialment feta per acompanyar-los, la carn d'anyell i la llonganissa (o botifarra) a la brasa, i les postres (taronges, crema catalana i productes de pastisseria). Les begudes que genu�nament acompanyen l'�pat s�n el vi i el cava.El ritual de tota cal�otada comen�a tallant els cal�ots, �s a dir escur�ant la llargada de les fulles i escap�ant un trosset de l'arrel, amb molta cura per no tallar-los ni poc ni massa.
Un cop preparats, els cal�ots es distribueixen damunt les graelles, de manera que hi c�piguen els m�xims possibles sense que es toquin uns amb els altres, i es posen damunt un foc de redoltes amb la flama ben viva.Durant l'operaci� de cocci�, cal retirar les graelles del foc un parell o tres de vegades per procedir a girar els cal�ots un a un. Quan s�n cuits, �s a dir quan estan tous de la punta i totalment negres de la part de fora, es guarden ben embolcallats amb papers de diaris per mantenir l'escalfor.
Com que s'han de menjar calents, els cal�ots es porten a la taula encara embolicats i col�locats en una teula, i els comensals els reben preparats per gaudir-ne, cadascun amb el seu corresponent pitet per no embrutar-se, amb la terrina de salsa ben plena i amb una llesca de pa que serveix d'acompanyament i ret� el degoteig de la salsa. Els cal�ots es mengen tradicionalment a peu dret i la quantitat dep�n de l'experi�ncia i la gana dels cal�otaires.
|
Les brases s'aprofiten per coure la carn, la llonganissa i, eventualment, botifarra negra, carxofes... Aix� mateix, durant tot l'�pat corren de m� en m� els porrons plens de vi, preferentment negre. La festa gastron�mica acaba amb la tradicional taronja i les merengues a les quals, els darrers anys s'hi han afegit la crema i els pastissos al�leg�rics del cal�ot.
Bibliografia cal�otaire
La cal�otada a Valls. V�deo editat per la Regidoria de Promoci� de la Ciutat, de l'�rea de Foment de l'Ajuntament de Valls. Gener de 1996.
Cultura (Valls). Revista mensual de l'Associaci� d'Alumnes i Ex-alumnes de l'Escola del Treball (AAEET). Monogr�fic dedicat a la Cal�otada, febrer de 1994.
|
JOFRE ESPA�OL, Joan i GARCIA CARRION, Agust�: La cuina del cal�ot, Edicions Cosset�nia, Valls: 1997.
Quaderns de Vilaniu/Miscel�l�nia de l'Alt Camp. Revista de l'Institut d'Estudis Vallencs. Treball de Daniel Ventura i Sol�: "El cal�ot i la cal�otada", n�m. 4, novembre de 1983.
PALOMA, David i altres: El pa�s dels cal�ots, Folch-Genivs & Co., Reus: 1996.
« tornar
|
Anuncis
