Valls - L'has de Viure - La Capital de l'Alt Camp

A la Ciutat de Valls, essent les 8 del vespre del dia 28 de novembre de 2005, es reuneix a la Casa Consistorial el Plenari de l'Ajuntament a l'objecte de celebrar en primera convocatòria, la sessió ordinària convocada a l'efecte. Presideix l'alcaldessa Sra. Dolors Batalla Nogués i assisteixen els senyors Josep Maria Manresa Ferrater, Carme Mansilla Cabré, Martí Barberà Montserrat, Albert Batet Canadell , Eduard González Ribas, Antonino Mestieri Clotet , Roman Galimany Solé, Raül Tondo Bravo, Francesc Moreno Espinosa , Jordi Armengol Bertran, Bonaventura Camps Sanromà , Núria Segú Ferré , Joan Canela Coll, Raquel Romero Escovedo, Josep Ramon Moreno Martos, Jordi de Bofarull Bertran, Francesc Caballero Ristol i Aida Garcia Secall .

Estan assistits pel secretari Sr. Joan Anton Font Monclús i per la interventora habilitada acctal. Sra. M. Assumpció Bonet Casanova.

Es procedeix a la transcripció literal íntegra de l'acta de la sessió, segons acord adoptat pel Ple de l'Ajuntament en la seva sessió de 2 de novembre de 2004.

SRA. ALCALDESSA.- El primer punt de l'ordre del dia és l'aprovació de l'acta de la sessió anterior, concretament l'acta ordinària del dia 31 d'octubre. Hi ha alguna esmena a fer a l'acta? Sr. Moreno?

SR. FRANCESC MORENO.- Sí, una esmena molt breu. La pàgina 66, al penúltim paràgraf, a la tercera línia, quan diu: “és l'hàbit que tenim de no respondre directament en el mateix Ple”, òbviament no ha de tenir, ai, perdó, no ha de dir “no tenim”, sinó “que tenen”. És canviar el verb només.

SRA. ALCALDESSA.- Alguna esmena més? No? Doncs, la donem, amb aquesta modificació incorporada, per bona.

El Plenari es dóna per assabentat dels Decrets de l'Alcaldia del núm. 335/05 al núm. 345/05 ambdós inclosos.

El Plenari es dóna per assabentat de les resolucions de la Junta de Govern Local de la sessió de 24 d'octubre a la de 14 de novembre, ambdues incloses.

El Plenari es dóna per assabentat de les resolucions de la regidoria delegada de Promoció Econòmica, Comerç i Turisme de la núm. 402/05 a la núm. 427/05 ambdues incloses.

El Plenari es dóna per assabentat de les resolucions de la regidoria delegada d'Urbanisme, Planejament i Obres de la núm. 358/05 a la núm. 440/05, ambdues incloses.

El Plenari es dóna per assabentat de les resolucions de la regidoria delegada de Seguretat Ciutadana i Protecció Civil de la núm. 165/05 a la núm. 180/05, ambdues incloses.

El Plenari es dóna per assabentat de les resolucions de la regidoria delegada de Recursos Humans, Organització i Informàtica de la núm. 275/05 a la núm. 296/05, ambdues incloses.

El Plenari es dóna per assabentat de les resolucions de la regidoria delegada de Via Pública i Serveis Urbans, Tècnics i de Manteniment de la núm. 146/05 a la núm. 151/05, ambdues incloses.

El Plenari es dóna per assabentat de les resolucions de la regidoria delegada de Sanitat de la núm. 1/05 a la núm. 7/05, ambdues incloses.

SRA. ALCALDESSA.- I passaríem al tercer punt de l'ordre del dia, que és l'aprovació inicial del Reglament de règim intern de Casa Caritat. S'aprova? Sí? Hi ha alguna explicació de vot? No?

Sotmès el dictamen a votació s'aprova per unanimitat, adoptant-se el següent acord:

Atès que el Consell Rector de Casa Caritat, en la seva sessió del passat 26 d'octubre, va aprovar la proposta de Reglament de Règim Intern de Casa Caritat sol·licitant a l'Ajuntament la seva tramitació.

Vista la legislació aplicable, especialment els arts. 22.2.d, 49 i 70.2 de la Llei 7/1985; 178 del Decret Legislatiu 2/2003 pel qual s'aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, 60 i següents del Reglament d'Obres, activitats i serveis dels Ens Locals de Catalunya, aprovat per Decret 179/1995, de 13 de juny i legislació concordant, així com els estatuts de Casa Caritat, el Ple adopta el següent acord:

SEGON. Exposar-lo al públic per un termini de 30 dies, mitjançant anuncis inserits en el B.O.P., en el D.O.G.C., i en un diari de la Província.

TERCER: En el cas de que no es presentin al·legacions ni reclamacions esdevindrà definitivament aprovat, procedint-se a la publicació del seu text íntegre en el B.O.P.

Casa Caritat és un organisme autònom de l'Ajuntament de Valls, el qual té com a finalitat l'atenció, integració i participació de col·lectius amb especials dificultats de desenvolupament a través de la creació de programes específics i d'actuacions que millorin la qualitat de vida i les oportunitats de promoció de les persones de Valls i de l'Alt Camp.

Les línies d'actuació que desenvolupa Casa Caritat es concreten en l'àmbit laboral i formatiu, l'àmbit de dinamització comunitària i l'àmbit d'atenció a entitats i associacions

Aquest Reglament de Règim Intern és d'aplicació a totes les persones que facin ús de les activitats i instal·lacions de Casa Caritat, és a dir, treballadors, alumnes i usuaris.

Cessió d'ús d'espais

• Casa Caritat dins la seva actuació en les entitats i associacions vallenques disposa d'unes instal·lacions i d'uns espais exteriors que ofereix a les entitats que ho sol·licitin

• Per tal que les entitats i associacions puguin fer ús dels espais, cal la signatura del conveni de cessió entre l'entitat i Casa Caritat, en el qual s'estableixen les condicions pactades

• Per a la utilització de les sales es satisfarà un preu públic per cobrir les despeses d'ús i conservació de l'espai cedit.

• Per a la utilització dels espais les entitats podran quedar exemptes de pagar el preu públic sempre que l'entitat es comprometi a oferir una contraprestació de caire social o cultural.

• Per poder fer ús d'espais no contemplats en el conveni, cal presentar una sol·licitud a la recepció de Casa Caritat, on hi constin les dades de l'entitat, el nombre de participants, el tipus de reunió, la durada aproximada i les necessitats d'infrastructura (TV, vídeo, diapositives...), per tal que en el termini d'una setmana es pugui donar la resposta als interessats.

• Per la utilització de la infrastructura, també cal la presentació de la sol·licitud a la recepció de Casa Caritat. I en el termini d'una setmana es donarà la resposta pertinent.

• Les Entitats usuàries estan obligades a:

• Complir les normes d'ús.

• Observar les normes de bona convivència. En general evitaran qualsevol molèstia o perjudici a la resta d'usuaris.

• Comunicar a Casa Caritat qualsevol eventualitat que pugui dificultar el bon funcionament del servei.

• Complir tots els pactes que s'estableixen en el contracte signat que cadascuna té amb Casa Caritat

L'horari establert per Casa Caritat és el marcat en cada moments pel responsable de Casa Caritat.

Als efectes del present reglament, les infraccions podran considerar-se com a lleus, greus o molt greus.

• Fer un ús incorrecte de les instal·lacions, quan no causi un dany avaluable econòmicament ni afecti cap altra activitat programada o autoritzada.

• Qualsevol altra infracció d'aquest reglament que no estigui qualificada com a greu o molt greu.

• Fer un ús incorrecte de les instal·lacions, quan causi un dany avaluable econòmicament inferior a 600 € o afecti alguna altra activitat programada o autoritzada.

• La provocació d'aldarulls o actes violents que causin qualsevol tipus de lesió a d'altres persones.

• Fer un ús incorrecte de les instal·lacions, quan causi un dany avaluable econòmicament superior a 600 €.

• Actituds molt greus de falta de respecte d'altres persones o entitats usuàries. S'entendran com a tals les actituds racistes, xenòfobes, i qualsevol altra discriminació per raó de naixença, origen ètnic, gènere, orientació sexual, estat civil, edat, religió, conviccions polítiques, condicions socials o discapacitats.

• Suspensió de l'autorització d'ús de les instal·lacions de Casa Caritat per un termini de fins a 15 dies.

• Prohibició d'ús de les instal·lacions de Casa Caritat per un termini de fins a 15 dies.

• Suspensió de l'autorització d'ús de les instal·lacions de Casa Caritat per un termini d'entre 16 dies i 3 mesos.

• Prohibició d'ús de les instal·lacions de Casa Caritat per un termini d'entre 16 dies i 3 mesos.

• Suspensió de l'autorització d'ús de les instal·lacions de Casa Caritat per un termini d'entre 3 mesos i un any.

• Prohibició d'ús de les instal·lacions de Casa Caritat per un termini d'entre 3 mesos i un any.

Les sancions consistents en multa són compatibles amb les suspensions d'autorització i prohibicions d'ús.

En el cas que es causin danys a les instal·lacions de Casa Caritat, la seva indemnització serà independent i compatible de la sanció que si és el cas correspongui.

El procediment a aplicar en la tramitació dels expedients sancionadors, serà aquell contemplat en la normativa de Procediment Administratiu.

1. Hi ha serveis o programes de Casa Caritat (Unitat d'Escolarització Compartida, Escola Taller) que tenen un Reglament de Règim Intern Específic, atès el seu funcionament i dinàmica. Els RRI específics han d'estar vinculats al genèric, i no es poden contradir en cap punt.

QUART.- Creació del Consell de Participació Ciutadana per al desenvolupament dels projectes de regeneració dels Torrents de Valls.

SRA. ALCALDESSA.- Passaríem, doncs, al quart punt, que és la creació del Consell de Participació Ciutadana per al Desenvolupament dels Projectes de Regeneració dels Torrents de Valls. S'aprova? Sí? Voleu fer explicació de vot, Sra. Garcia?

Sotmès el dictamen a votació s'aprova per unanimitat, adoptant-se el següent acord:

Atès que l'Ajuntament de Valls en el marc de treball de l'actual revisió del Pla General d'Ordenació Urbana i el futur projecte de desenvolupament urbanístic de la zona de Ruanes, considera fonamental abordar els criteris i aspectes fonamentals de la recuperació dels torrents de Valls que, amb la seva integració en la trama urbana, ha de permetre apropar la riquesa natural que contenen als ciutadans, com a àmbit de desenvolupament social.

Atès que l'Ajuntament entén que aquest projecte requereix la màxima implicació de la societat civil per a garantir el seu desenvolupament i pervivència.

Atès que amb aquesta finalitat s'estima necessària la constitució d'un òrgan de participació ciutadana per tal de canalitzar l'opinió dels ciutadans i entitats vallenques en relació a l'esmentada qüestió.

Vist allò que disposen els articles 34 i següents del Reglament Municipal de Participació Ciutadana i els articles 62 a 64 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya.

PRIMER: Aprovar la constitució del Consell de participació ciutadana per al desenvolupament dels projectes de regeneració dels torrents de Valls.

SEGON: El Consell adaptarà la seva actuació als següents objectius, composició i criteris, regint-se en tot allò que no hi sigui previst pel Reglament de Participació Ciutadana de l'Ajuntament de Valls:

Dins el marc de treball de l'actual revisió del Pla General d'Ordenació Urbana de Valls, conjuntament amb els principis rectors que estableix l'Agenda 21 com a referent assumit per l'Ajuntament mitjançant la signatura d'adhesió a la Carta d'Aalborg i la realització d'una Auditoria Sòcioambiental, es volen establir les bases d'un model de creixement de la Ciutat on s'integrin els components ambientals al desenvolupament econòmic, social i territorial, sota el criteri general de la sostenibilitat que ha de fonamentar tota estratègia per al seu assoliment.

Dins aquest procés, un paper fonamental i prioritari és la recuperació dels torrents de Valls que, en la seva integració amb la trama urbana, ha de permetre apropar la riquesa natural que contenen als ciutadans, com a àmbit de desenvolupament social, en un projecte que requereix de la màxima implicació de la societat civil per a garantir el seu desenvolupament i pervivència.

En aquesta sentit, la possibilitat que presenta el futur projecte de desenvolupament urbanístic de la zona de Ruanes promoguda per l'INCASOL, ofereix la oportunitat i els mitjans per a l'aplicació sobre el territori, a mode d'inici, per a procedir a la implementació dels principis descrits anteriorment en la recuperació del Torrent del Catllar, en l'àmbit delimitat al tram entre el pont del ferrocarril i el pont del Mas Miquel, amb el repte que el projecte resultant i la seva execució permeti visualitzar in situ la pauta que, en un futur a mig i llarg termini, ha de canalitzar les actuacions complementàries per assolir aquest nivell de recuperació a la totalitat dels torrents que envolten la nostra ciutat, una pauta aquesta que s'haurà d'incorporar dins la revisió del Pla General.

Així, des de la millora de l'entorn, especialment de la qualitat de l'aigua i la vegetació del bosc de ribera que presenten els nostres torrents, al treball en educació ambiental orientat a les escoles i a altres entitats i associacions, han de conduir finalment a la descoberta de l'enorme riquesa natural que estatgen els torrents, fent de la interacció ciutat / espai natural, la inversió en la dinàmica de vida d'esquena vers aquest àmbit geogràfic que històricament ha estat tradicional a Valls i tenint en el tram del torrent del Catllar, esmentat anteriorment, el marc geogràfic on dur-se a terme en un termini breu.

En aquest sentit, la creació del Consell Ciutadà per a la recuperació dels torrents, es converteix en l'element clau per a l'assoliment d'aquest objectiu facilitant, per una banda, la participació directa de la societat civil en la preparació i definició de l'estructura del futur projecte de condicionament del torrent del Catllar, alhora que estimulant i promovent la participació àmplia de tots els ciutadans i ciutadanes, i per l'altra, aportant una pluralitat de perspectives que han de facilitar, en darrera instància, que aquesta primera actuació disposi d'aquest caràcter de pauta que s'ha reiterat en el present document.

Per tot plegat, en aquesta proposta, es presenten un seguit de principis rectors que haurien de guiar els treballs del Consell el contingut dels quals serien els següents:

• L'objectiu primer del Consell és l'establiment, a curt termini, dels elements principals que, a nivell d'estudis previs i criteris generals, ha de contemplar el futur projecte de recuperació del torrent del Catllar en el tram corresponent a l'actuació urbanística de la zona de Ruanes a desenvolupar per part de l'INCASOL amb els següents trets bàsics:

1.1.- Característiques dels estudis previs. Per aconseguir l'elaboració d'una diagnosi projecte amb les característiques descrites, es fa necessari comptar amb un coneixement previ exhaustiu i minuciós de l'estat actual de la zona dels torrents a recuperar, amb aplicació de la Directiva Marc Europea de l'Aigua, tant pel que fa estructura orogràfica i geològica com al contingut (qualitat de les aigües i la vegetació de bosc de ribera que acompanyen el paisatge en aquesta zona).

1.2.- Definició dels criteris generals. Pel que fa a aquests criteris generals, són aquells referents a la sostenibilitat com a línia mestre de tota actuació a la zona de torrents, conjuminant en equilibri el respecte pel medi natural en el seu estat original, amb la interacció ordenada amb els ciutadans que en gaudeixen de la seva riquesa generant el menor impacte i distorsió del mateix.

• En la mateixa línia, caldrà establir les metodologies de treball del Consell prioritzant l'estructuració i funcionament per comissions.

• El sistema de treball garantirà el coneixement acurat de l'espai fluvial per mitjans com poden ser la aplicació dels índex QBR (Qualitat del Bosc de Ribera), el protocol ECOSTRIMED, les derivades de DMA (Directiva Marc de l'Aigua) emesa per la Unió Europea i d'altres establertes per l'ACA (Agència Catalana de l'Aigua), com a treballs previs imprescindibles abans d'iniciar l'elaboració del projecte de recuperació del tram del torrent del Catllar delimitat que, obligadament, haurà de tenir en compte aquesta informació a l'hora de proposar actuacions concretes en aquest medi, com ara les que fan referència a les Delimitacions de Zones Inundables .

• Els principis de sostenibilitat, respecte a l'entorn i equilibri en el seu aprofitament social són els elements claus del treball del Consell. Al respecte cal insistir en la importància del concepte de sostenibilitat que ha de oferir una reflexió sobre la viabilitat del manteniment de l'espai sota els mateixos preceptes de forma que, tècnicament i econòmicament, sigui viable i assumible per la ciutat.

Així, la proposta de composició del Consell Ciutadà es reflexa en la següent relació, corresponent un representant a cadascuna de les entitats / empreses indicats:

• ACA

• AET

• Associació d'Empresaris

• Cambra de Comerç

• Cambra de la Propietat Urbana

• Casa caritat

• Comissió de Natura de l'IEV

• Comissió de Torrents

• Comunitats de Regants

• Consell Comarcal Alt Camp

• Consell Municipal Escolar

• Depuradora del Polígon

• Depuradora Urbana

• Diputació de Tarragona

• Fecsa

• Federació de l'AA.VV.

• Fundació Ciutat de Valls

• GEPEC

• Llar de Jubilats

• Medi Ambient

• Patronat Municipal d'Esports

• Sanitat pública

• Sorea

• Unió de Botiguers

• Universitat Rovira i Virgili

El Consell, que serà presidit per l'Alcaldessa, comptaria per part de l'Ajuntament amb els següents representants:

El Regidor d'Urbanisme, el Regidor de Medi Ambient, El Regidor de Serveis, un representant per cadascun del grups polítics amb presència al consistori, així com els tècnics que, adscrits a les regidories esmentades, siguin designats.

Igualment, s'incorporarà la Regidora de Projectes que, conjuntament amb els mitjans personals que disposa, assumirà funció de coordinació dels treballs del Consell.

SRA. GARCIA.- Sí, nosaltres ja vam manifestar a la Comissió Informativa, doncs, que votaríem que sí en aquesta constitució del Consell de Participació, però tot i això creiem que s'hi havien d'afegir algunes coses, que ja han estat incorporades, i a part d'això, també, doncs, que creiem que en aquests Consells de Participació que esteu creant, en aquest cas en el de torrents, no són els Consells de Participació que ens agradarien a nosaltres. Creiem que hi ha un grup molt heterogeni de membres i creiem que és necessari que hi hagi un lideratge tècnic important per dinamitzar aquest procés. També creiem que hi falta una calendarització.

Creiem que aquest Consell Sectorial hauria d'estar molt més treballat i que no es pot reduir a un document on es marquin quins són els objectius i només els membres, que la participació ciutadana creiem que va molt més enllà.

I tot això també ja ho vam dir quan es va aprovar el procés de participació o el document de participació del Pla General i del PERI, doncs, que aquell també responia només a lo que marcava la llei i creiem també que havia d'anar més enllà.

Nosaltres creiem que, ho hem intentat explicar vàries vegades, no sé si és que no ens heu entès o que moltes vegades no... o no ens ha volgut entendre, però que la participació ciutadana no es pot improvisar, sinó que ha d'estar molt més marcada i que hi han uns instruments i unes tècniques, doncs, que això ho faciliten.

Creiem que hi ha d'haver-hi participació per transformar, no només per legitimar projectes i que es necessita un projecte.

Creiem també que en aquest document que s'ha presentat hi ha diferents membres i que aquests membres, doncs, estan barrejats entre polítics, ciutadans, associacions, tècnics i altres grups, no? Creiem que cadascú hi ha de jugar el seu paper i realment, doncs, que els polítics facin de polítics, els tècnics de tècnics i les associacions d'associacions, no? Creiem que quan es crida en algú a participar, s'ha de saber en quina via es fa i que s'ha de planificar molt més aquest procés. No sé, a la Comissió Informativa vaig intentar explicar, doncs, quin hauria de ser o creiem que hauria de ser nosaltres el procés de participació ciutadana que hi havia d'haver-hi, no? Llavors com que veiem que moltes vegades ho intentem explicar però no ens acabeu d'entendre, avui us hem portat un parell de manuals, que estan molt bé, que un es titula “eines de la participació ciutadana, bases, mètodes i tècniques”, i l'altra és “experiències de participació ciutadana, l'apolis i la ciutat participativa”. Creiem, doncs, que hi podríeu fer un cop d'ull i realment, doncs, que els processos de participació que engegueu siguin realment processos de participació i no només reunions, on realment es vagi a opinar sobre un tema. Us els passo i si cas... és pel govern.

SRA. ALCALDESSA.- Se'ls pot quedar i ens els pot entregar... de fet, alguns d'aquests textos també els tenim, per tant, potser no serà necessari. Si se'ls vol quedar, encabat ja els consultarem.

SRA. GARCIA.- No, no, són per vostès, jo també els tinc ja. Si volen donar un cop d'ull.

SR. FRANCESC MORENO.- Sí, també per confirmar que, tal i com ja vam manifestar en la Comissió Informativa, votarem favorablement, convençuts de què és un bon instrument, de què arriba en un moment oportú i que si es fa ben feta la feina, doncs, segurament que tots podrem mostrar la nostra satisfacció al final del procés.

Dir també que ens mostrem satisfets de les petites incorporacions que hi han hagut a partir de la Comissió Informativa, molt concretament de l'esment que s'ha fet a què els treballs d'aquesta Comissió hagin de culminar amb la redacció del pla especial de torrents, que s'hagi d'incorporar en el procés de revisió del Pla General. D'altra manera pensaríem que tal vegada la finalitat i objectius de la creació d'aquest Consell haurien respost a altres criteris que al nostre entendre no serien els correctes.

No obstant això, també volem deixar clar la nostra... bé, la nostra visió de què es podia haver esforçat molt més el govern a l'hora de preparar aquesta proposta. Des del nostre punt de vista entenem que és insatisfactòria en el sentit de què presenta una certa ambigüitat el document, sobretot pel que afecta a diferents qüestions: una, els objectius específics que pretén desenvolupar aquest Consell de Participació; dos, quina fóra la metodologia de treball que s'ha d'aplicar, no queda explicitada; tres, quin ha de ser el règim de funcionament d'aquest Consell; quatre, quin és el calendari d'actuacions que es preveu. És cert que quan es van comentar aquests extrems a la Comissió Informativa, vostès van dir que, relativizant una mica la necessitat o la importància d'aquestes qüestions, de què a la primera reunió el propi Consell determinaria, sinó tots, bona part d'aquests aspectes. Bé, nosaltres pensem que avui, que és quan s'aprova el Reglament, hauria valgut la pena especificar i concretar i donar-li molta més ambició metodològica d'objectius, de funcionament i de calendari amb aquest proposta. Tot i amb això, torno al principi, hem votat que sí, i hem votat que sí perquè considerem que és important, però les observacions creiem que és necessari també fer-les. I és necessari, permeti'm recordar que fa tretze mesos, primers de novembre del 2004, que es va aprovar precisament l'inici dels treballs de revisió del Pla General i la creació o constitució del Consell de Participació per a la revisió del Pla General. Tretze mesos, en el que aquella proposta de participació, més complerta que la que avui aprovem pel tema de torrents, tretze mesos que fins al moment, que nosaltres sapiguem, no hi ha hagut cap tipus d'actuació ni desenvolupament de treballs per part de dita comissió. És per això que, malgrat que es pot entendre el nostre vot favorable com un vot de confiança a què realment aquest instrument, sinó bé al principi, en el seu desenvolupament esdevingui un instrument positiu, considerem que per part del govern s'hauria pogut fer un esforç molt més important i correcte de cara a què avui aprovéssim un veritable reglament de participació ciutadana per un tema que és fonamental per a la nostra ciutat.

SRA. ALCALDESSA.- Bé, jo els vull agrair el vot favorable, en aquest cas en aquesta proposta de procés de participació ciutadana. Explica una mica que s'han fet alguns matisos, des del punt de vista de què potser aquest òrgan podria ser millorable, potser sí que és així, però només voldria recordar dues coses, que és que la idea de la necessitat de crear aquesta comissió per debatre en general els torrents i també, en concret, marcar unes pautes, que el que pretén és marcar també o tenir un document marc que serveixi quan s'hagi d'elaborar, per part de l'INCASOL, tot el pla parcial a la zona que afecta al torrent, doncs, tinguem uns barems i unes directrius, que per tant sigui l'Ajuntament qui doni el vistiplau. En aquesta idea fa més de dos mesos es va exposar en Junta de Portaveus, es va dir si hi havia alguna proposta, doncs, que se'ns fes arribar o qualsevol cosa de com dirigir i com crear aquest procés. He de dir que no es va rebre cap proposta, estem parlant de fa més de dos mesos o dos mesos i mig, després va dos o tres setmanes es va passar a tots els grups polítics la proposta i tampoc vam rebre cap suggerència. Entenem que aquesta vegada no es pot dir que hagi falta temps, sinó que em sembla que hi ha hagut temps sobrat i només hi ha hagut algunes esmenes en les què, per exemple, la Sra. Aida Garcia hi feia referència, d'algunes aportacions que han estat incorporades a última hora. Per tant, només dir que, bé, potser sí que seria millorable, però en tot cas, que seria millorable gràcies a les aportacions de tot, perquè em sembla una mica que argumentar que és millorable, però que s'hagi tingut tot aquest temps i no s'hagi fet cap proposta, doncs, com a mínim, em sembla que és un discurs que, evidentment, tot és millorable, però em sembla que ja que es té l'oportunitat de poder dissenyar i de poder-lo fer incorporant totes les propostes, el que seria recomanable és transformar això en fets, no?

De processos de participació ciutadana n'hem fet diversos. Jo, Sra. Garcia, només li diria una cosa, que del discurs que ha fet vostè diria que el 90% el compartiria i un altre 10% que no. Des del punt de vista de quan ens diu que ens passa uns manuals, és el que no comparteixo, perquè tots aquests manuals els coneixem, per tant no són més que manuals escrits per professors o gent que es dedica a la ciència política i això no vol dir que tinguin la raó de tot i, per tant, són models estàndards que es poden fer, però també n'hi pot haver d'alternatius. Per tant, jo no seria partidària de què si no es copia literalment allò que diu el manual, no sigui de forma legítima un procés de participació ciutadana. Em sembla que aquesta és una postura molt ortodoxa.

I, per altra banda, només li diria que del discurs fet, per exemple, doncs, comparteixo el 90% en quant a què s'ha de crear la participació ciutadana i tot, però, home, el que li diria és que tot aquest discurs, els que haurien de fer vostès és transformar-lo en fets. I li diré per què. Un exemple és el que li acabem de dir, han tingut l'oportunitat de dissenyar, d'incorporar i no ho han fet, i ara diu que tot això, doncs, que s'hauria de fer d'una altra manera. Home, doncs han tingut l'oportunitat i el govern ha estat obert a què ens diguessin que més hi volien fer, però no ens ho han dit. Per tant, em sembla que, com a mínim, massa coherència no hi ha. I també li recordaria una altra cosa, que m'ha sorprès molt, no? que ha parlat de què en el procés de participació ciutadana del PERI vostès ja ho van dir. Bé, doncs això no és així, és a dir, en el procés de disseny de participació ciutadana que es va fer per a la redacció del PERI, vostès com a CUP van estar sempre presents a la Comissió del Centre Històric, el vam dissenyar entre tots, hi vam introduir totes les esmenes que va convenir, totes les reunions que es creguessin oportunes, però, a més a més ja li avanço, perquè no és fruit d'avui del Ple, sinó que el govern té intenció d'ampliar-lo, cosa que demà ho comentarem a la Comissió que hi ha demà a la tarda, vull dir, que no és fruit de què ara avui ens hagin dit això, no? Però, per tant, l'únic que li he de dir és una vegada més, que em sembla molt bé el discurs, però que també després ho apliquin en els fets i siguin coherents.

SRA. GARCIA.- Sí, en això últim que has dit de participació ciutadana en el tema del PERI, jo em referia a quan es va aprovar aquí els dos processos de participació ciutadana en l'aprovació del PERI urbanísticament i del Pla General urbanísticament, que és el que feia referència el Sr. Paco Moreno. No em referia al procés que vau crear del Centre Històric, en referia al procés urbanístic, d'acord?

En el tema dels manuals, també estic d'acord que els manuals no s'han de seguir fil per randa, però del que ens queixàvem nosaltres era de què fer reunions on es convoquin trenta persones de diferents... o sigui, tècnics, gent provinent d'associacions, creiem que havia d'estar molt més marcat i això sí que ens en poden donar idees els manuals. No cal seguir-los fil per randa, però ens poden donar algunes orientacions i que per això, doncs, no és que els haguem de seguir al 100%, però ens podem orientar per aquí. D'acord?

Nosaltres quan se'ns va presentar en la Junta de Portaveus la constitució d'aquest Consell de Participació, ja se'n recorda que vam dir que hi estàvem totalment d'acord en fer un Consell de Participació dels torrents, sí? Després el que vam fer va ser esperar a la seva proposta i quan vam rebre la seva proposta vam veure que no s'ajustava gens al que era per nosaltres un procés de participació, però això no es podia parlar mitjançant un correu electrònic i explicant que nosaltres el que haguéssim fet no és començar per aquí, sinó començar d'una manera global, pel que és una redacció d'un Pla especial de torrents. Després de tot això sí que podíem tenir les línies bàsiques per poder tenir lo que és un projecte o unes idees bàsiques per lo que serà el que estem parlant ara, no?, que és el projecte de Ruanes, que és marcar les línies pel projecte de Ruanes. Per tant nosaltres en aquest projecte haguéssim començat totalment al revés. Vam esperar la seva proposta de treball i poder-ne parlar d'això cara a cara a la Comissió Informativa, que és el que vam fer. La Sra. Mansilla es deu recordar que vam tenir un llarg debat de com havia de ser aquesta comissió de participació ciutadana.

SRA. ALCALDESSA.- Molt bé. Jo, de totes maneres, li repetiré que fins ara no m'ha donat cap argument que canviï l'opinió del que li acabo d'expressar.

En primer lloc, quan vostè diu del PERI del procés urbanístic, és això el que es va pactar. És a dir, el que es va aprovar aquí és un procés de quan es publicarà l'avenç, les comissions que es faran, la participació ciutadana. Si vol s'ho pot tornar a mirar amb deteniment, però allò es va pactar en la Comissió del Centre Històric. Insisteixo que això és així i per tant...

SRA. GARCIA.- Jo no parlava d'això, jo no parlava d'aquest procés de participació del Centre Històric, en les reunions de la comissió del Centre Històric, jo parlava del procés urbanístic, de quan s'aprova un procés urbanístic, llavors hi ha un moment que aquí hi entra la participació ciutadana per parlar urbanísticament de... no? dels temes que entren urbanístics, no? Es va, en un mateix Ple, que ara no recordo quan va ser, es va aprovar el tema del Pla General i del PERI, en el mateix Ple. Em referia a això, no al Consell de Participació del Centre Històric.

SRA. ALCALDESSA.- Però insisteixo que això, vostès també hi eren. És a dir, forma part del procés urbanístic...

SRA. ALCALDESSA.- però, vull dir, només és perquè, home, ens assembla una mica que, és clar, diu: nosaltres ja ho vam dir quan feien el PERI. Escolti, vostès hi eren i ho vam pactar entre tots i per tant vostès hi van, vam estar a favor.

SRA. ALCALDESSA.- Bueno, doncs no sé a què es refereix, però el procés de participació ciutadana que es va fer tant des de la comissió, de les reunions i d'exposició pública, es va pactar fer una exposició pública també -no exposició pública legalment, sinó fer una exposició-, el tema de ficar-ho als mitjans de comunicació, com comunicar-ho, com dissenyar el procés a partir de l'avenç, com a partir de l'aprovació inicial. Tot això, només vinc a dir, si em parla d'una altra cosa no sé quina és, però tot el procés que inclou allò, vostès hi van ser.

I, perdoni, però torno a dir el mateix, és a dir, torno a estar d'acord en el discurs, però només cal que encabat ho facin amb fets. Perquè clar, m'acaba de dir exactament el mateix, em diu: la composició de tot això de la comissió que fem dels torrents, seria millor d'una altra manera. Bueno, doncs perquè no ho han proposat? Aquesta és la pregunta. I després diu: se'ns va passar un correu electrònic, no creiem que sigui la manera de contestar per correu. Ningú els hi va dir que contestessin per correu, se'ls hi va passar per correu la proposta fa tres setmanes, per tant vostès s'haguessin pogut dirigir en qualsevol moment per dir: no, nosaltres tenim una altra proposta, i ensenyar-nos, doncs, aquests manuals o aquestes coses que ens poden fer. Creiem que si realment hi hagués interès, això s'hagués pogut fer. Per tant, insistim que, escolti, si creuen que hi ha una proposta de millora, el que han de fer és proposar-ho i dir-nos-ho. No dir, es pot millorar, es pot millorar i que quan es parla i s'ofereix la possibilitat, aleshores no fan cap proposta. Això és l'opinió que tenim nosaltres.

SRA. GARCIA.- Doncs, d'acord. Doncs, ens agafem la paraula i com que creiem que es pot millorar i bastant, ja farem una proposta alternativa d'aquest Consell de Participació del tema dels torrents.

SRA. ALCALDESSA.- Ara ho trobo més coherent, perquè arriba a una comissió informativa i dir això no, doncs em sembla que no sé...

SRA. GARCIA.- A veure una cosa, nosaltres creiem, també, o sigui, el que és el treball tècnic de redacció d'això l'ha fet vostès perquè vostès estan al govern, d'acord? Nosaltres podem donar les pautes del que creiem que pot ser i del que no ha de ser, però el treball també l'han de fer vostès. Demanen molt el treball... faran una reunió que reuniran 30 persones en una taula i els hi demanaran que siguin ells qui planifiquin com s'ha de reunir aquesta comissió. Creiem també que és falta de responsabilitat no voler assumir això.

SRA. MANSILLA.- A veure, jo l'altra dia ja li vaig dir a la Sra. Garcia a la comissió informativa, que participació precisament és donar la paraula. De documents i de propostes, nosaltres en tenim diferents: tenim propostes de treball, maneres d'organitzar la comissió. Darrera d'aquesta proposta hi ha bastants mesos de feina, hi ha bastants documents elaborats, hi ha bastanta feina feta, el que passa és que nosaltres creiem en la participació i participació és donar la veu. Aleshores, nosaltres portarem una proposta, una proposta que ja està treballada, que fins i tot tinc damunt de la taula alguns dels seus paràmetres, però el que crec és que nosaltres no hem d'anar dient, matisant i dient aquest és el que s'ha de fer, sinó que nosaltres creiem que la comissió aquesta, que per cert, crec que ha generat força il·lusió, haurem de proposar-li la seva manera de treballar i la seva estructuració. Nosaltres els hi donarem unes pautes, nosaltres els direm creiem que s'ha de treballar d'aquesta manera, amb aquest calendari, amb aquesta metodologia i amb aquests objectius. Tot això ja està treballat, però deixarem la llibertat -i per això creiem que no és en Ple que s'ha d'aprovar- de què la comissió sigui la que digui quina és la manera en què se sent més còmoda i quins són els objectius que prefereix prioritzar. Per tant, no creiem que fos en el si del Ple, que fos aquest l'òrgan que hagués ja de dogmatitzar, sinó que el document del Ple voluntàriament ha estat prou obert perquè després en comissió cada un dels 30 membres d'aquestes comissions, gent molt heterogènia, diguin com se senten més còmodes treballant.

També anirà en funció de dues coses: de l'organisme al que representen i de les persones que són. Probablement hi hauran persones que són més especialistes en torrents i que malgrat nosaltres puguem pensar que puguin estar formant part d'un tipus de comissió, nosaltres n'hem establert, en principi n'havíem pensat unes quantes i un títol per donar-los-hi, creiem que ells també han de dir la seva. Per tant, participar ho entenem d'aquesta manera.

SRA. GARCIA.- Sí, a veure, és que nosaltres participar, potser, clar, aquest és el problema, és que l'entenem d'una altra manera, no? Nosaltres creiem que de la manera que ho esteu fent, o sigui, és per tornar a repetir el mateix, per això també... A veure, nosaltres no diem de treure la veu, ni treure l'opinió a la gent, quan munteu una reunió i realment és la gent qui decideix com es vol reunir, sinó que diem que ha d'estar marcat perquè si no el procés ja comença viciat des del començament, hi ha d'haver unes pautes de funcionament, una metodologia i unes tècniques que estan totes inventades i les sabem tant nosaltres com vosaltres, el que passa és que no s'apliquen.

SRA. ALCALDESSA.- Bueno, jo insisteixo en el mateix, ho sento, però també ho he de repetir, que és que em sembla molt bé que proposin, que compartim el discurs, però que encabat també ho facin amb els fets. I per tant, facin propostes concretes, no que les elaborin, però doni'ns les idees i, per tant, apliquin allò que diuen de discurs i de boca amb fets.

SRA. ALCALDESSA.- Passaríem, doncs, al 5è punt, que és la modificació puntual del Pla General a l'àmbit de la Unitat d'Actuació 6B.

SR. BARBERÀ.- Aquesta modificació puntual del Pla General s'ubica sobre un sòl que està classificat com a urbà i que prové d'una segregació que es va fer de la unitat d'actuació l'any 95 per fer un carrer d'accés a Mas Clariana. Se situa geogràficament entre barris, com és Santa Magdalena i les Comarques i entenem que ajudarà molt a unificar el tram de viabilitat que uneix aquests barris cap al centre de la ciutat.

Com a criteris principals, es recupera una part del torrent important i es fa un tractament urbanístic, després es connecten amb una nova rotonda el carrer Alt Camp que ve de les Comarques, amb un carrer nou, que és el carrer de la Font Nova, que continua cap a Mas Clariana i es fa un tractament urbà del que seria la carretera de Picamoixons, abaixant les edificacions fins al nivell de la carretera i fent un passeig, que tot i que la carretera encara és de cessió i gestió de la Generalitat, en un futur serà segurament una cessió urbana, per tant es fa ja una gestió de cessió urbana.

Aquests serien una mica els criteris més bàsics que s'han aplicat en aquesta modificació sobre aquestes 4 hectàrees de sòl urbà.

SRA. SEGÚ.- Anunciar que el nostre grup votarà afirmativament, bàsicament perquè el nostre grup té com a criteri no votar que no aquelles actuacions urbanístiques que signifiquin el desenvolupament de zones de la nostra ciutat previstes ja al planejament, ja sigui en sòl urbà, com és aquesta, o en sòl urbanitzable, perquè creiem que és força necessari, que precisament la ciutat necessita assolir aquest desenvolupament d'aquestes zones que tenim avui en el Pla General vigent pendents de desenvolupar.

Bàsicament perquè ara que estem ja passat l'equador del mandat, comencem a veure temes que, com aquest, porten damunt de la taula del govern més d'un any i mig i que s'inicia ja avui la tramitació per poder fer possible aquesta unitat d'actuació. Aquesta i també la següent que està damunt de la taula del govern des de fa... des de l'inici de legislatura, bàsicament.

Coincidim també en la valoració que ha fet el Sr. Martí Barberà sobre les solucions proposades sobre aquest fet de què crec que compartim ja tots els grups d'aquest Plenari, de què és bo de què les zones verdes s'ubiquin a prop dels torrents, amb la qual cosa revitalitzem també els propis torrents. La proposta que es fa d'ampliar l'àmbit amb unes finques de l'Ajuntament també van en aquesta línia.

I també valorem positivament i també cal fer especial incís i repeteixo el que ha dit el Sr. Barberà, com a valoració positiva, el tractament que es dóna a la carretera de Picamoixons pensant ja que serà un vial plenament integrat a la ciutat.

Ara bé, tot i així hem de dir que la solució escollida per fer viable aquesta unitat d'actuació, no ens hem d'enganyar, tenim moltes unitats d'actuació pendents de desenvolupar perquè el planejament previst fa 18 anys, molts anys, no estava prou acurat, no estava prou ajustat i hi ha dificultats per tirar-les endavant. Aquesta era un cas i creiem, però tot i així, repetir que la solució adoptada que consisteix en augmentar l'edificabilitat del sostre, l'edificabilitat i el sostre d'un dels dos subsectors i així tothom hi guanya, per dir-ho d'alguna manera, no creiem potser que sigui la més adequada. Segurament vostès hi han pensat més que nosaltres, però creiem que les solucions que es van posar damunt la taula, que és donem més aprofitament i així fem viable el sector, bueno, nosaltres tenim algun interrogant que potser en podríem parlar aquí o quan vostès vulguin. Però tot i així, com he dit, nosaltres votarem favorablement perquè creiem que en conjunt és una bona solució i permetrà tirar allò endavant que és súper necessari per a la ciutat.

SRA. ALCALDESSA.- Hi ha alguna intervenció més? No? S'aprova? Sí, s'aprova? Hi ha alguna intervenció d'explicació de vot? No?

Sotmès el dictamen a votació s'aprova per unanimitat, adoptant-se el següent acord:

Vista la proposta de modificació puntual del Pla General d'ordenació municipal de Valls i informe ambiental, a l'àmbit de la Unitat d'Actuació 6B, Santa Magdalena-ctra. Picamoixons de Valls, interessada per PROMO-DACACE, SL, representada per Enric Casanovas Ripoll, consistent en la divisió en dos subsectors la Unitat d'Actuació UA 6B, la UA 6B/a i la UA 6B/b, i modificació dels arts. IV.V.8 a IV.V.10 del TRPGOUM, claus urbanístiques 14 d1-a, 14c-a.

Vistos els articles 70, 71, 74, 83, 94 del Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel que s'aprova el Text refós de la llei d'urbanisme, art. 3, 6 i concordants del Decret 287/2003, de 4 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament parcial de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme, 22.2.c i 47.3 de la llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les Bases de Règim Local i legislació concordant.

Vist l'informe emès pel Secretari de l'Ajuntament, el Ple adopta el següent acord:

PRIMER : Aprovar inicialment la modificació puntual del Pla General d'ordenació municipal de Valls, a l'àmbit de la Unitat d'Actuació 6B, amb les següents prescripcions:

1) Abans de l'aprovació provisional, caldrà aportar un Text Refós, visat pel col·legi tècnic competent, en què s'incorporarà:

• Cal resoldre la vialitat de la nova rotonda, ja que si no s'executen simultàniament les dues subunitats la carretera de Picamoixons circularà per damunt de terrenys qualificats de zona verda.

• Cal esmenar actualitzant les referències a la normativa urbanística vigent.

• Cal completar i ampliar l'apartat 7, Partició en illes de la UA 6B i assignació de sostres, de la documentació escrita per tal d'entendre millor el quadre 6 i justificar que l'increment de sostre que es proposa es localitza únicament a un dels subsectors amb que es proposa gestionar i desenvolupar la UA 6B, el subsector a. Aquesta justificació ha de partir dels paràmetres del TRPGOUM vigent, per tal de demostrar que el subsector UA6B/a té assignat un aprofitament més reduït que el subsector UA6B/b.

• Cal canviar el títol de l'apartat 3 de la documentació escrita o bé afegir un apartat on s'especifiqui la justificació de la necessitat, oportunitat i conveniència de la modificació.

• D'acord amb el TRPGOUM cal que l'àmbit central de les rotondes i l'anomenada illa 18 es qualifiquin com a sistema viari enlloc de jardins públics-zones verdes.

• Vista la documentació presentada el dia 8 de novembre de 2005, caldrà incorporar al text refós la concreció de la proporció dels usos admesos a les plantes baixes, a partir dels plànols aportats E1, E2 i E3, i modificar, conseqüentment, els articles IV.V.9 i IV.V.10 de la normativa del TRPOUM.

• Cal aportar l'equivalent al plànol de delimitació, del sòl urbà i àrees de reforma interior, delimitació P.4.1 del Pla General de 1988 a escala 1/2000 amb la delimitació dels subsectors UA6B/a i UA6B/b modificades segons la proposta.

• Cal aportar l'equivalent al plànol de zonificació P.5.1 del pla General de 1988 a escala 1/2000 amb les qualificacions de sòl modificades segons la proposta.

• Cal aportar els plànols del traçat de les xarxes bàsiques de l'àmbit i la seva connexió amb els barris limítrofs existents d'acord amb el que preveu l'art. 59 del DL 1/2005, de 26 de juliol, i l'art. 9 del D 287/2003, de 4 de març.

• Cal que es determini el sistema d'actuació urbanística de cadascun dels sectors, d'acord amb el previst en l'art. 112 del DL 1/2005, de 26 de juliol.

• Caldrà presentar els estudis corresponents que permetin identificar clarament el risc d'inundabilitat de la zona, derivat tant de la proximitat del torrent de la Xamora com del petit curs d'aigua que travessa la zona, tenint en compte el Pla d'Espai Fluvials del Francolí, que s'esmenta a l'informe, i aplicar les mesures correctores necessàries.

• A la vista dels antecedents d'inestabilitat del talús al costat del pont d'en Cabré, caldrà avaluar l'estabilitat del talús del torrent de la Xamora al seu pas per la zona i implantar les mesures correctores necessàries.

• Caldrà garantir una mínima accessibilitat a les àrees verdes públiques que no quedin com espais residuals i inaccessibles, havent de garantir una mínima accessibilitat de la població per tal de permetre el seu gaudi, d'acord amb el que preveu l'art. III.III.1 del TRPGOUM.

• Les mesures correctores proposades en l'informe ambiental i concretament en el punt 6 hauran d'implementar-se, havent-se de respectar el conjunt del torrent i la seva funcionalitat, intentant millorar el seu estat actual, mantenint la seva morfologia, estructura i potenciant la recuperació de la vegetació de ribera autòctona.

SEGON : La suspensió de llicències de parcel·lació, d'edificació, reforma, rehabilitació o enderrocament, d'instal·lació o ampliació d'activitats en l'àmbit de la modificació puntual del Pla General que siguin incompatibles amb el nou planejament que s'aprova, de conformitat amb l'art. 71 i següents del DL 1/2005, de 26 de juliol.

TERCER: Exposar al públic aquest acord per un termini d'un mes, mitjançant anuncis inserits en el Butlletí oficial de la Província, en el tauler d'anuncis de l'Ajuntament i en un dels diaris de més divulgació en l'àmbit municipal.

QUART: Sol·licitar d'oportú informe als organismes afectats per raó de llurs competències sectorials.

CINQUÈ.- Concedir audiència als ajuntaments l'àmbit territorial dels quals confini amb Valls.

SISÈ.- Citar personalment al tràmit d'informació pública les persones propietàries dels terrenys que hi siguin compresos, en compliment de l'art.97.3 del DL 1/2005, de 26 de juliol.

SISÈ.- Aprovació inicial de la Modificació puntual del Pla General d'Ordenació Urbana de Valls, informe ambiental i conveni urbanístic al polígon industrial, dins l'àmbit delimitat pels carrer Fusters, el torrent de la Xamora i el Sector 3 de Palau de Reig.

SRA. ALCALDESSA.- Passem, doncs, al 6è punt, que és la modificació puntual del Pla General en l'àmbit comprès entre el carrer Fusters, el torrent de la Xamora i el sector 3 de Palau de Reig.

SR. BARBERÀ.- Sí, aquí comentar una petita... un petit canvi que podríem introduir segons m'han comentat companys regidors, que és que en el títol no es fa esment a una part que és l'aprovació també de l'informe ambiental i del conveni que vénen implícits en aquesta modificació, conveni urbanístic, i que en el mateix conveni urbanístic ficava que s'havia de ratificar per Ple. De fet el dictamen ja ho inclou, però el títol del Ple no ho específica i m'heu demanat si es podia modificar i crec que no hi ha d'haver cap problema en especificar més aquest títol.

ISLASOL és una zona urbana classificada industrial al Polígon Industrial, que està entre al variant 240, el torrent de la Xamora i per sota el sector 3, no és per fer propaganda, però és la punxa de davant de la discoteca que hi ha enfront del polígon.

La modificació el que torna a guanyar per a la ciutat de Valls és tota una cessió de terrenys de jardí públic a la vora del torrent de la Xamora, perquè la planificació que hi havia portava a l'aprofitament privat fins a la vora del torrent mateix i amb aquesta modificació hi han unes cessions que es fa els promotors a l'Ajuntament amb zona verda, amb vials, etc. i que l'aprofitament que ells tenien en aquella zona s'acumula dins de la part desenvolupable d'aprofitament i hi ha la cessió de zones verdes. Això creiem que, bueno, com veieu en cada planejament que anem anant fent estem introduint aquests canvis, no?

Després hi ha un altre tema que és la prolongació del carrer Fusters, una cosa que al conveni antic del 2003 ja es preveia i que, bueno, degut a les noves normes urbanístiques del text refós de la Llei 1/2005, doncs, hi ha unes cessions del 10% i que, bueno, s'han quadrat amb una modificació de conveni. Per tant, la prolongació del carrer Fusters amb la variant N-240 creiem que per al Polígon també serà una aportació molt important en aquest cantó, no?

I, per l'altra banda, pues, l'àmbit és d'unes 11 hectàrees i els usos són industrials i administratius, hi ha alguna parcel·la amb usos de terciari, no? Creiem que posar novament sòl a disposició de promoció per poder edificar, en aquests moments és important per a la ciutat de Valls i per al seu desenvolupament industrial.

SRA. ALCALDESSA.- El redactat, Sr. secretari, que hem dit de posar exactament el mateix que deia el dictamen, pot llegir-lo com quedaria?

SR. SECRETARI.- Aprovació inicial de la modificació puntual del Pla General d'Ordenació Urbana de Valls, informe ambiental i conveni urbanístic al Polígon Industrial, dins de l'àmbit delimitat pels carrers Fusters, torrent de la Xamora i el sector 3 del Palau de Reig.

Sotmès el dictamen a votació s'aprova per unanimitat, adoptant-se el següent acord:

Vista la proposta de modificació puntual del Pla General d'Ordenació Urbana de Valls, al polígon industrial, dins de l'àmbit delimitat pel carrer Fusters, el torrent de la Xamora i el sector 3 del PAU Palau de Reig , amb informe ambiental, formulada per GRUP ISLASOL, SA, així com conveni urbanístic.

Vistos els articles 57, 58, 59, 71, 83, 94, 96 i 98 del DL 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'urbanisme; articles 3, 6, 8, 9, 10, 13, 14, 15 i 16 del Decret 287/2003, de 4 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament parcial de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme; articles 22.2.c) i 47.3 de la llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les Bases de Règim Local; i legislació concordant.

Vist l'informe emès pel Secretari de l'Ajuntament, el Ple adopta el següent acord:

PRIMER : Aprovar inicialment la modificació puntual del Pla General d'Ordenació Urbana de Valls, informe ambiental i conveni urbanístic, al polígon industrial, dins de l'àmbit delimitat pel carrer Fusters, el torrent de la Xamora i el sector 3 del PAU Palau de Reig , amb les següents prescripcions dels informes tècnics emesos:

1)Abans de l'aprovació provisional, caldrà aportar un Text Refós, visat pel col·legi tècnic competent, en què s'incorporarà:

• Caldrà rectificar els plànols 7.4, 7.5, 7.6, 7.7, 7.8 ja que semblen delimitar un àmbit d'unitat d'actuació que no es correspon amb l'efectuada al plànol de delimitació núm. 06.

• Caldrà rectificar l'article proposat IV.IX.2.e.1. allí on diu: “En la clau 18a3, l'alineació oficial respecte els passatges perpendiculars al carrer Fusters serà de 6 metres .”, haurà de dir: “En la clau 18a3, l'alineació oficial respecte els passatges perpendiculars al carrer Fusters serà l'establerta al plànol 04.”

2)Caldrà notificar a l'Agència Catalana de l'Aigua que d'acord amb el plànol del cadastre disponible a l'Ajuntament els límits de l'àmbit establert com a sòl urbà, zona industrial, clau 18a al Pla General, la documentació presentada incorpora un àmbit que sembla pertànyer al domini públic atribuïble al Torrent de la Xamora.

• Es tindran en compte els estudis de Pla d'Espais Fluvials (PEF) de la conca del Francolí realitzats per l'Agència Catalana de l'Aigua i aplicar les mesures correctores necessàries.

• S'haurà de detallar la revegetació corresponent a les masses arbòries presents a la zona , especialment al bosc de ribera, la zona de pins, humides i zones de matollar així com contemplar el trasllat de determinats exemplars importants de la zona.

• Caldrà contemplar el vial verd al llarg de la zona paral·lela al torrent de La Xamora.

• Caldrà incorporar criteris de sostenibilitat més enllà dels espais lliures, de manera que s'internalitzin a nivell de construcció i a les mateixes activitats industrials que s'instal·lin a la zona

SEGON : La suspensió de la tramitació de plans urbanístics derivats i de projectes de gestió urbanística i d'urbanització, així com de l'atorgament de llicències de parcel·lació, edificació, reforma, rehabilitació o enderrocament, d'instal·lació o ampliació d'activitats o usos concrets en l'àmbit de la modificació puntual del Pla General que siguin incompatibles amb el nou planejament que s'aprova.

TERCER: Exposar al públic aquest acord per un termini d'un mes, mitjançant anuncis inserits en el Butlletí Oficial de la Província , en el tauler d'anuncis de l'Ajuntament i en un dels diaris de més divulgació en l'àmbit municipal.

QUART: Sol·licitar l'oportú informe als organismes afectats per raó de llurs competències sectorials.

SETÈ.- Nomenament representant Consell Escolar de l'Escola Oficial d'Idiomes.

SRA. ALCALDESSA.- Si no hi ha cap intervenció més, doncs, passaríem al 7è punt, que és el nomenament del representant del Consell Escolar de l'Escola Oficial d'Idiomes. S'aprova? Sr. Moreno?

SR. FRANCESC MORENO.- Nosaltres demanarem votació, perquè la nostra intenció és abstenir-nos en aquest punt. L'abstenció ve donada perquè, bé, no tenim cap argument contrari a què la persona proposada sigui la representant de l'Ajuntament en el Consell Escolar de l'Escola Oficial d'Idiomes, però és que ja des de principi de legislatura venim reclamant i denunciant que hi ha un cert monopoli de representació de l'Ajuntament per part de l'equip de govern en alguns òrgans de participació i, clar, després d'escoltar abans a la Sra. Mansilla, en la que ja té molt clar que el concepte de participació és donar la paraula, doncs, home, de tots els Consells Escolars Municipals, a diferència d'altres Ajuntaments en els que hi ha una representació plural, de vegades paritària, en representació de la pluralitat del Plenari, en aquest cas la nostra ciutat no. Tots els nomenaments als Consells Escolars dels diferents centres de la ciutat, tots estan ocupats per nomenaments directes de persones vinculades a proposta o directament vinculades als regidors de l'equip de govern o a persones dels partits respectius. Per tant, nosaltres pensem, com ja hem dit en altres ocasions, que el camp de l'educació de manera especial i molt concretament els diferents Consells Escolars Municipals, com s'havia fet en altres ocasions, era un espai en el que independentment del color, la pluralitat d'aquest Plenari també es podia veure representada.

En aquest cas vostès continuen proposant gent vinculada al govern i, per tant, nosaltres no hi podem donar suport.

Sotmès el dictamen a votació s'aprova per 12 vots a favor dels regidors dels grups municipals de CiU, ERC, PP i CUP i 7 abstencions dels regidors del grup municipal del PSC, adoptant-se el següent acord:

Atès que mitjançant acord del Ple d'aquest Ajuntament de data 28 de juliol de 2003 foren designats els representats municipals als consells escolars dels centres públics d'educació de Valls.

Atès que la recent implantació de l'Escola Oficial d'Idiomes de Valls requereix la designació d'un representat de l'Ajuntament de Valls al si del seu Consell Escolar.

Vist allò que disposa el Decret 317/2004, de 22 de juny, pel qual es regulen la constitució i la composició dels Consells escolars, la selecció dels directors o directores i cessament dels òrgans de govern dels centres docents públics (DOGC núm. 4161, de 25 de juny de 2004).

PRIMER.- Designar la Sra. Núria Cisa com a representat de l'Ajuntament de Valls al Consell escolar de l'Escola Oficial d'Idiomes

SEGON .- Comunicar a la interessada i a l'Escola Oficial d'Idiomes l'adopció d'aquest acord.

SRA. ALCALDESSA.- Si no hi ha cap més intervenció, passaríem al 8è punt, que és l'aprovació dels comptes generals de l'any 2004.

SR. BATET.- Bé, jo faré una introducció sobre les xifres, que ja es van comentar em sembla que el passat Ple del mes d'agost i em sembla que en algunes comissions informatives.

El resultat pressupostari ajustat d'aquest exercici és d'1.200.000 € de superàvit, del qual, segons les previsions del pla de sanejament, havia de ser de 830.000 €, és a dir, s'incrementa amb 400.000 € en aquest punt. A més a més s'inclou el fet que no introduir al pla de sanejament unes baixes de deutors de dubtós cobrament de 432.000 € i pel que fa a tots els ràtios amb aquest resultat pressupostari, amb tots els ràtios financers, s'incrementa la capacitat de retorn, tant de les amortitzacions anuals, com del deute viu per crèdits a llarg termini, com pel deute viu per crèdits i avals i es disminueix el romanent de tresoreria, concretament es disminueix en 1,51 punts.

El ràtio sobre el volum de deutes sobre ingressos, el famós del 110%, estava situat en el 135% i quedarà situat en el 126%. Uns resultats que, segons les previsions del pla de sanejament, han sigut millors del que es preveien, concretament en despeses, en operacions corrents, s'han fet 430.000 despeses menys del que hi havia pressupostat en el pla de sanejament.

SR. FRANCESC MORENO.- Sí, primer per fer constar que el què votem avui és la compte general del 2004, la dació de comptes del compte general del 2004, en tant en quant aquesta compte general s'ajusta a criteris i procediments jurídics i administratius aplicables. Dic això perquè ja vam manifestar en la darrera comissió informativa i en les darrers comissions especials de comptes, el nostre vot favorable, però sí que volem fer esment de què aquest vot favorable no volem que s'entengui com una acceptació del contingut dels comptes i menys encara com una acceptació de la gestió econòmica desenvolupada.

Volem deixar constància d'això perquè si es tracta d'analitzar les comptes, la nostra opinió, tot i constant la veracitat, com no podia ser d'una altra manera, d'alguna de les dades que ha comentat el Sr. Batet, seria ben diferent, perquè també en aquestes comptes hi han altres dades que no ha fet esment el Sr. Batet.

Diferents motius ens porten a fer aquestes observacions als comptes. En primer lloc, per una qüestió, si volem formal, però bé, com totes les coses també les formes tenen importància, que és l'incompliment dels calendaris legals establerts per la rendició de comptes. Si no tenim mal entès, vostè, Sra. Batalla, va fer seva la... diguem-ne, va signar el Decret de rendiment de comptes mitjançant Decret el 29 d'agost, quan en principi la data que marca la legislació és no després del 15 de maig. Un cop aquest Decret està signat per l'Alcaldia, s'ha de convocar la Comissió Especial de Comptes, com a molt no després del 10 de juny, i en canvi la Comissió Especial de Comptes l'han fet el dia 22 de setembre.

I arribem avui aquí al Plenari amb els dictàmens ja de la Comissió Especial de Comptes, un cop acabat tot el tràmit d'exposició pública i de possibles al·legacions que s'haguessin presentat, i quan aquesta, diguem-ne, aprovació, s'hauria d'haver fet abans de l'1 d'octubre, avui som 28 de novembre i aprovarem aquestes comptes.

Però més enllà d'aquestes qüestions formals, pel que respecte a l'anàlisi de les comptes, voldríem fer notar i posar l'atenció, demanar l'atenció de manera especial per part de l'equip de govern, d'algunes de les conclusions que obren, que consten en el dictamen i en els informes que hem aprovat o que aprovarem.

Pel que respecte a l'Ajuntament, diu l'informe que el balanç de situació presenta un resultat negatiu de 590.000 € o també balanç de situació conegut com a compte de resultats. Respecte al nivell d'endeutament diu que hem passat de 17 milions d'euros a 19 milions d'euros, és a dir, aquest exercici que avui rendim comptes, el 2004, el primer complert, el primer exercici pressupostari desenvolupat per CiU i ERC, la càrrega financera de l'Ajuntament, tal i com diu l'informe, s'ha incrementat gairebé 2 punts respecte a la que teníem en el tancament del 2003, hem passat del 15 i escaig per cent al 19,27%. El deute, vostè mateix ho ha dit, representa el 123,12 dels ingressos corrents, una xifra que, tot i que se suposa i així ho volem creure, que s'està treballant per reduir-la, encara resulta del tot excessiva.

Hi ha un altre aspecte que voldríem destacar i és des del punt de vista de gestió. Respecte al que afecta a l'execució d'ingressos, ens diu l'informe i les comptes, que s'han executat el 85,4% dels ingressos pressupostats i en les despeses el 79,35. Aquí podríem entrar al detall d'aquesta diferència, és a dir, en el pressupost de despeses la no execució d'un 21% del pressupost de despeses, com s'ha de desglossar, tenint en compte que hi ha unes despeses que al tractar-se de despeses ordinàries i de periodicitat obligatòria, ben bé se'n porten ja el 70% i, per tant, aquí arribaríem a la conclusió, que vostès ja saben perquè els hi hem dit en més d'una ocasió, el baix nivell d'execució del pressupost d'inversions que va tenir el 2004.

Això és pel que respecte a Ajuntament, però també els hi demanaria que prenguessin atenció respecte al que és la liquidació i les comptes de diferents organismes autònoms. No entraré al detall, però si vostès han fet l'exercici de fer un repàs de tots ells, resulta que tenim un compte de resultats negatiu en el cas de l'Escola Municipal de Música, en el cas del Museu de Valls, en el cas del Patronat Municipal d'Esports, en el cas de l'IMPE, en el cas de Gestió Pius Hospital. Resulta que s'ha incrementat la càrrega financera, és a dir, tenim més deute respecte a l'any anterior, en el cas de l'Escola Municipal de Música, en el cas de la Fundació d'Acció Cultural, en el cas del Patronat Municipal d'Esports i també en el cas de l'IMPE. I ens ha empitjorat la tresoreria, en alguns casos no arribant a signe negatiu, però en tot cas en comparació amb l'any anterior, a l'Escola Municipal de Música, al Museu de Valls, al Patronat Municipal d'Esports, a la Fundació Pius Hospital, a l'Institut Municipal de Promoció Econòmica i a l'empresa de Gestió Pius Hospital. Aquestes dades, que consten en la documentació que avui aprovem, permeten fer una lectura real, si vostè m'ho accepta, Sr. Batet, complementària a la que vostè amb certa assiduïtat fa respecte a la liquidació del 2004, però nosaltres creiem que malgrat reconèixer el fet de què alguns dels objectius proposats des del punt de vista econòmic en el pressupost del 2004 s'han desenvolupat correctament, efectivament li reconeixem que la despesa que es va liquidar per sota del pressupostat, sí que és cert que també són unes dades que ens han de posar alerta en el sentit de què hi han aspectes de la gestió econòmica que podrien haver estat millor i que encara estem a temps de millorar.

Li torno a dir, li reconeixem que la despesa liquidada definitivament ha quedat per sota del pressupostat, la qual cosa significa una dada important de cara a l'estalvi, ha quedat per sota exactament en 4 milions d'euros del pressupost general de despeses, però hem de tenir en compte que aquest estalvi, aquests 4 milions d'euros de la despesa, 3,5 d'aquests 4 milions d'euros, corresponent a les inversions pressupostades i no realitzades al llarg de l‘exercici. És a dir, el 83,5 de les inversions previstes en el seu pressupost i que en un moment determinat van suposar, doncs, defensar una proposta de pressupost i una proposta de gestió d'aquest pressupost al llarg de l'any 2004, no van estar executades. Algunes d'elles, tots podríem fer memòria i posar exemples, encara avui, a finals del 2005, no estan executades. Dit d'una altra manera, del pressupost d'inversions promès i compromès en el pressupost del 2004, només el 16,5% es va desenvolupar.

Els hi diem tot això, no per esmenar els comptes, no hi toca, no es tracta d'això, les comptes són les que són, però sí que els hi diem per reivindicar i exigir que prenguin nota d'aquestes dades també, no només d'aquelles que poden donar una imatge positiva, que filin prim amb el pressupost que estem acabant d'executar, no sigui que després de criminalitzar altres gestions econòmiques, el remei resulti ser pitjor que la malaltia.

SR. BATET.- En tot cas contestaré al Sr. Moreno. El remei no és pitjor que la malaltia, és millor. La malaltia que vam trobar al pacient era molt greu i tots sabem l'estat en què ens vam trobar el pacient, era una situació de malalt terminal, gairebé.

Aleshores, els resultats són els resultats més positius de la història de l'Ajuntament, millors no podien ser. Per situar-nos, abans de l'aplicació del pla de sanejament i de les mesures que es van aplicar, és a dir, que realment es veu la gestió que ha fet l'equip de govern.

Sobre els diferents paràmetres que ha comentat vostè, ha comentat sobre l'increment d'endeutament en volum, bé si és cert que en les xifres incrementa el número de deute, l'important és, com he dit moltes vegades i he recordat en aquest Saló de Plens, és el ràtio d'ingressos, endeutament sobre ingressos corrents i aquest ràtio estava situat, que el seu màxim legal és el 110%, estava situat en 134,97% i amb el resultat aquest aconseguim que estigui en 126,43%, és a dir, un 8,53%. Recordem que aquesta xifra d'endeutament, quan es va realitzar l'auditoria d'aquí a l'Ajuntament donava valors aproximats del 150%, és a dir, que en aquests dos anys de gestió, doncs, de moment ja s'ha aconseguit reduir i és una molt bona notícia per a l'Ajuntament. I és aquest el ràtio important, mirar quantitats es pot mirar de moltes maneres les xifres, no?

Sobre la contenció, doncs, és cert, és un pressupost de contenció, com els compromisos que vam prendre en el seu moment i es pot veure en els resultats i així hi han àrees, no sé, però per exemple, doncs, hi han àrees, doncs, de recursos humans i organització que hi ha una incontenció important sobre, per exemple, l'exercici 2003, hi ha un increment en la liquidació del 4%, i hi ha àrees, doncs, que són més de repartir... d'alcaldia, per exemple, doncs, que disminueixen un 14% respecte a la liquidació del 2003 i més de 100.000 € respecte a la liquidació del 2002. Hi ha altres àrees, com per exemple el Centre Històric, en despesa corrent que hi ha un increment de 857,1%. Les xifres es poden mirar de moltes maneres.

Pel que fa a les inversions, les inversions si bé és cert que en les xifres apareix que el pendent d'executar és del 84%, les inversions no ens ha de fer patir perquè queda acumulat un any darrera l'altre. És a dir, les inversions que no s'executen en un exercici, passen immediatament, no és igual que la despesa, que la despesa, l'estalvi que genera o el dèficit, de moment nosaltres només entenem d'estalvi, l'estalvi que genera el dèficit, se menja en el següent, amb el romanent de tresoreria. En canvi les inversions passen al següent exercici. D'aquestes, això és de l'exercici 2004, clar, hi ha coses que per exemple ja estan fetes i realitzades i són visibles, que en el pressupost no estan comptabilitzades però que, com per exemple la llar d'infants, la llar d'infants posa que no s'ha executat res, però a dia d'avui ja està feta. Com per exemple el camp de gespa artificial. Però moltes d'aquestes coses no es van poder realitzar en el seu moment perquè hi havia impediments importants. Per exemple, el de la llar d'infants que comentava, no es va poder executar abans perquè es va haver de desenvolupar una cessió de terrenys anticipada, aquest procés va costar molt i a més a més van haver de cedir terrenys del Bisbat i de l'aprofitament, doncs, del desenvolupament del Pla Parcial i primer, abans de fer tot això, es va haver d'habilitar, doncs, el pati per a l'Escola Enxaneta perquè la llar d'infants es va fer on hi havia el pati de l'Escola Enxaneta. Doncs, clar, són processos que es van allargant.

Sobre l'estadi del Vilar, doncs, no es podia començar les obres quan hi havia la temporada engegada i per això es va esperar, doncs, a l'estiu, que el següent estiu va caure en l'exercici del 2005, per poder fer les obres.

Aleshores, també hem de dir que hi han moltes obres que no estan executades perquè són grans projectes que nosaltres hem dit ja des del primer pressupost que vam presentar, que s'anirien acumulant i quan tinguéssim la xifra de diners possible per aconseguir realitzar aquest projecte, les faríem. Quines són aquestes? Doncs, una és la pista d'atletisme, que hi han molts diners pressupostats en aquest i no es va poder desenvolupar perquè encara en faltaven més.

Una altra, per exemple, és la de l'Escola Enxaneta, que també hi han uns diners pressupostats i que es van fent i es van acumulant, hi ha un conveni signat amb el Departament d'Ensenyament, en el qual aquestes obres es van fent en diferents anys.

També hi ha el tema, per exemple, del carrer del Carme, que es va haver de retardar perquè es va modificar el projecte, que ja estava redactat, en el qual es va consensuar amb la Comissió del Centre Històric i amb els tècnics, que al final del carrer del Carme, doncs, només no s'executés fins al carrer de Carnisseria perquè al final del carrer del Carme hi hauria, es podria incloure una placeta i per això es va modificar el projecte. Ara, per exemple, ja podrien començar les obres, però els veïns ens han demanat que ho fem fins passat les festes i després de la Candela per un millor per a ells poder-se moure millor.

Què més? El tema del PERI, tampoc està executat, però es va haver de retardar degut a què, doncs, bueno, doncs que hi va haver la comissió i va fer un important treball la comissió que es va allargar, la Comissió de Participació, i no es va fer fins que no s'havien acabat aquests treballs.

Què més? El Museu Casteller, l'Ajuntament en aquell pressupost vam pressupostar una important quantitat, hi havia pressupostat pel Museu Casteller i si no s'executa és perquè la Generalitat de Catalunya no ha fet l'encàrrec de fer el projecte museològic.

I així hi han varis exemples, no els comento tots, però que si mirem les obres que estan fetes ja a dia d'avui, si traiem les obres que estan fetes a llarg termini i si traiem uns altres projectes, doncs, que vam trobar, doncs, per exemple, aquí hi havia una quantitat molt important de diners de Ca Creus, que hi havien 750.000 € aproximadament i, clar, eren en uns... era un projecte que estava pressupostat, a més a més estava executat, adjudicat, i a més a més estava adjudicat sobre un lloc que l'Ajuntament no era propietari, no? i es va haver de fer el tema legal per desadjudicar-ho i fins que no es va poder desadjudicar no es va poder fer les diferents modificacions pressupostàries i, clar, aquells diners estan encallats en aquest pressupost.

Si traiem, doncs, tot això, aquestes coses que ens hem trobat, que ara n'he explicat un exemple, però també podria explicar lo del clavegueram de Masmolets, que hi havia un projecte realitzat, però que aquest projecte, doncs, no contemplava, doncs, l'expropiació dels terrenys on hi havien d'anar la depuradora i a més a més estava fet als terrenys al costat d'uns habitatges que els veïns hi estaven en contra.

Doncs, clar, tota aquesta sèrie de projectes que no es podien tirar endavant, però que estaven, que estaven i que ja ens venien tampoc no els hem pogut executar. Doncs, clar, doncs si traiem les coses que estan fetes, si traiem les coses que hem heretat en aquestes situacions i si traiem les coses de llarg termini, sí que la xifra ens diu que realment l'executat és del 86%. Però si calculem tot això, clar, trobem que només queda pendent d'executar un 22% i això ja és molt millor. És a dir, les xifres es poden mirar de moltes maneres i amb moltes perspectives. Nosaltres ho mirem des d'un escenari optimista i a la vegada realista, perquè, doncs, hi han moltes coses que estan contemplades aquí que no estan fetes, però que en canvi ja estan en funcionament, com, no sé, com la llar d'infants.

SR. FRANCESC MORENO.- Sí, agraeixo al Sr. Batet que en aquesta ocasió no hagi dit que algunes de les xifres o dels arguments que he fet servir poguessin ser demagògics, com acostuma a dir, o mancats de veracitat. No he fet més que agafar el dictamen i els informes que ha preparat la seva regidoria per portar aquest tema a aprovació.

Jo sí que li haig de dir, que d'acord amb la documentació d'aquest Plenari, hi ha hagut alguna informació que vostè ha donat o alguna asseveració que ha fet, que no és del tot correcta. El nivell de retorn en acabar el 2003 era del 123, almenys aquesta és la xifra que vostè va aportar en el Ple de dació de comptes del 2003 i la que tots vam aprovar. I l'índex en el que avui aprovem les comptes del 2004, és igualment de 123%. Vostè ha dit abans que s'havien trobat en l'exercici anterior, segons l'auditoria, una font que en tot cas seria contradictòria amb l'aprovació de les comptes que vam fer en aquest Plenari, vostè ha dit que era del 134% i que s'ha reduït al 123. No, era del 123 al finalitzar el 2003 i es manté en el 123 al 2004, amb una regla matemàtica bàsica, de què aquest mateix percentatge amb un pressupost superior, hauríem de concloure que efectivament el volum de deute ha crescut considerablement.

Per altra banda, interpreto, pel que vostè diu, que cal considerar positiu que s'hagi executat només el 16% del pressupost del 2004. Com imagino que aviat en podrem parlar, de què considerarà també positiu que en el que portem de pressupost, per posar un exemple, com vostè ha fet, vostès tenien una partida promesa ja el 2004, traslladada al 2005 dotada de 200.000, més de 200.000 €, per millores de carrers al centre històric i avui, més de 200.000 € millores carrers centre històric, sap vostè la xifra que portem executada d'aquesta partida avui, data 28 de novembre? 1.166 €. Bé, suposo que quan parlem de les comptes, suposo que quan parlem de les comptes del 2005, vostè trobarà algun argument que a tots ens farà creure que ha estat bé, bo i positiu que d'inversions al centre històric, amb una dotació prevista de més de 200.000 €, a final d'any s'hagin executat tant sols 1.166. Si vol l'especificitat d'en què s'han destinat aquests diners, també els tenim, també li podem dir. Miri, concretament, obviaré l'empresa perquè no es tracta de fer publicitat, però es tracta de la compra de jardineres, no sí si amb 1.188 € quantes jardineres hauran comprat. Aquesta és la inversió que portem el 2005.

Li dic això, no perquè ara sigui objecte de discussió el pressupost del 2005, només perquè em sorprèn que davant d'un toc d'alerta en el que nosaltres diem, atenció, un pressupost, si es fa, s'aprova i es presenta a la ciutadania com una proposta de treball que a més a més pretén engrescar al ciutadà, el que no si valen, al cap d'un any i mig, són excuses en el sentit de què allò que vaig prometre que faria, no ho he pogut fer. Perquè si el malalt no tingués febre o no tingués algun tipus de patologia, òbviament no tindríem el malalt a l'hospital, sinó que possiblement estaria jugant a futbol. El malalt està a l'hospital i quan un presenta un pressupost és per executar-ho i més quan el ven, com és obvi i natural vendre les bondats d'un pressupost. Vostès fan bé lo de vendre, però després fan malament lo d'executar.

Per altra banda, constatar el que hem dit. Hi han dades de la gestió del pressupost del 2004 que al nostre entendre, presentades per vostès aquestes dades, al nostre entendre fan que l'execució i la gestió d'aquest pressupost no hagi estat tot lo correcte que podia haver estat, més tenint en compte, més tenint en compte, que precisament el 2004 es va començar a notar l'impacte positiu per a les arques municipals, discutible des del punt de vista de les butxaques dels ciutadans, l'impacte del primer, la primera dosi d'increment d'impostos per un import superior al 8% respecte a l'any anterior.

SRA. ALCALDESSA.- Bé, suposo que podríem estar moltes estones, perquè hem començat parlant dels comptes i acabem parlant d'inversions i de projecte polític, en definitiva. I és habitual que sigui així, no?

Jo només vull dir com a, en aquest cas, més enllà del tema purament econòmic, per les inversions que fan referència al centre històric, jo no crec, almenys jo no he sentit que el regidor Batet digués que es bo que no estiguessin executades les inversions, no ho he sentit, com ha afirmat vostè. El que he sentit és una explicació d'algunes inversions importants que estan pendents i com que estem en la liquidació i, per tant, comptablement no estan dins del 2004, almenys el que jo he entès de l'explicació, no és que és bo que no s'hagin executat, sinó que el que ve a dir és, bé, no estan comptabilitzades des del punt de vista comptable, però hi ha coses com la llar d'infants, etc. que ja estan acabades i ja estan en funcionament. Per tant, és així.

I, en concret, de les partides del Centre Històric d'inversió, doncs, és cert que hi ha un retard, però en tot cas perquè hem tingut la voluntat, en aquest cas podrà ser encertat o no, però no és deixadesa de no fer els plecs de clàusules ni de no treure publicació ni de no executar, que en definitiva seria el que implicaria, des del meu punt de vista, una deixadesa del que és l'acció de govern, sinó perquè portem 2 anys que la Comissió del Centre Històric s'ha reunit i que s'han parlat molt els temes i, per tant, aquestes inversions estan a punt perquè es puguin realitzar. Aquest és el motiu, no és ni que sigui bo, tant de bo aquestes obres mateixes del carrer del Carme, igual que d'altres del carrer Sant Antoni que s'hauran de fer de forma urgent i probablement abans del previst, pues, tant de bo ja estiguessin fetes. En tot cas, l'únic que hem intentar és donar una explicació del per què.

SR. BATET.- No, en tot cas jo deia que el rati aquest del 134% és del que ja està previst sobre el pla de sanejament. No he dit que fos el de l'exercici 2003, sinó el previst pel pla de sanejament.

SRA. ALCALDESSA.- Molt bé. S'aproven, doncs, els comptes? Sí? Hi ha alguna explicació més d'explicació de vot? No?

Sotmès el dictamen a votació s'aprova per unanimitat, adoptant-se el següent acord:

Els estats i comptes anuals de l'exercici pressupostari 2004 van ser sotmesos a informe de la Comissió especial de Comptes, la qual va emetre el seu dictamen aprovador en data 22 de setembre 2005. Exposat el Compte General, al públic, en el Butlletí Oficial de la Província 238 de 17 d'octubre de 2005 pel període reglamentari, no se'n varen formular reclamacions, al·legacions ni observacions.

Com que s'han complert totes les tramitacions legals que determinen els articles 208 al 212 del RD Leg. 2/2004 de 5 de març, a proposta de la Comissió Especial de Comptes el Ple adopta els següents acords:

Primer.- Aprovar definitivament els estats i comptes anuals corresponents a l'exercici 2004, de la corporació i dels patronat segons es detalla:

- El Balanç de situació: en tancar l'exercici dóna un actiu de 30.555.843,99 € un passiu de 30.555.843,99€ i un resultat de l'exercici guany/ pèrdua de (590.749,44 €).

- Compte de resultats: en tancat l'exercici dóna un guany/ pèrdua de (590.740,44 €).

- Liquidació del pressupost: en tancar l'exercici dóna uns drets pendents de cobrament de 2.012.926,58 € unes obligacions pendents de pagament de 3.682.859,38 € i un resultat pressupostari ajustat de 1.203.298,51 €.

- Estat demostratiu dels drets a cobrar i les obligacions a pagar corresponents a pressupostos tancats: en tancar l'exercici dóna uns drets pendents de cobrament de 3.941.947,73 € i unes obligacions pendents de pagar de 1.177.426,16 €.

- Estats de tresoreria: en tancar l'exercici dóna una existència de 2.157.156,13 €.

- Balanç de comprovació: en tancar l'exercici dóna un total acumulat en el deure de 427.835.309,22 € i un total en el haver de 427.835.309,22 €.

- Estat de modificació de crèdit: en tancar l'exercici dóna unes modificacions en els crèdits pressupostari per un import total de: 2.083.762,72 €.

- Estat de romanent de tresoreria: en tancar l'exercici dóna un romanent de tresoreria per a despeses generals de (2.507.318,67 €) i un romanent de tresoreria afectat a despeses de 2.088.015,54

- Estat de situació de moviment d'operacions no pressupostàries: en tancar l'exercici dóna un saldo pendent de cobrament de 777.354,18 € i de pagament de 2.190.087,41 €.

- Relacions nominals de deutors i creditors: en tancar l'exercici dóna un total de deutors de 4.474.420,68 € i un total de creditors de 7.050.879,94 €.

- El Balanç de situació: en tancar l'exercici dóna un actiu de 117.921,05 € un passiu de 117.921,05 € i un resultat de l'exercici guany/ pèrdua de (22.625,24 €.)

- Compte de resultats: en tancat l'exercici dóna un guany/ pèrdua de (22.625,24 €.)

- Liquidació del pressupost: en tancar l'exercici dóna uns drets pendents de cobrament de 456,46 unes obligacions pendents de pagament de 11.040,49 €, i un resultat pressupostari ajustat de (17.213,97 €.)

- Estat demostratiu dels drets a cobrar i les obligacions a pagar corresponents a pressupostos tancats: en tancar l'exercici dóna uns drets pendents de cobrament de 317,10 € i unes obligacions pendents de pagar de 2.916,67 €.

- Estats de tresoreria: en tancar l'exercici dóna una existència de 38.672,20 €.

- Balanç de comprovació: en tancar l'exercici dóna un total acumulat en el deure de 1.803.147,26 € i un total en el haver de 1.803.147,26 €

- Estat de modificació de crèdit: en tancar l'exercici dóna unes modificacions en els crèdits pressupostari per un import total de: 19.124,00 €.

- Estat de romanent de tresoreria: en tancar l'exercici dóna un romanent de tresoreria per a despeses generals de 20.891,27 € i un romanent de tresoreria afectat a despeses de -

- Estat de situació de moviment d'operacions no pressupostàries: en tancar l'exercici dóna un saldo pendent de cobrament de 41,85 € i de pagament de 4.559,90 €.

- Relacions nominals de deutors i creditors: en tancar l'exercici dóna un total de deutors de 736,13 € I un total de creditors de 18.517.06 €

- El Balanç de situació: en tancar l'exercici dóna un actiu de 150.785,70 €, un passiu de 150.785,70 € i un resultat de l'exercici guany/ pèrdua de (16.908,78 € )

- Compte de resultats: en tancat l'exercici dóna un guany/ pèrdua de (16.908,78 €.)

- Liquidació del pressupost: en tancar l'exercici dóna uns drets pendents de cobrament de 42.514,91 €, unes obligacions pendents de pagament de 60.228,80 €, i un resultat pressupostari ajustat de 23.147,80 €.

- Estat demostratiu dels drets a cobrar i les obligacions a pagar corresponents a pressupostos tancats: en tancar l'exercici dóna uns drets pendents de cobrament de 46.261,16 €, i unes obligacions pendents de pagar de 5.446,62 €.

- Estats de tresoreria: en tancar l'exercici dóna una existència de 9.256,67 €.

- Balanç de comprovació: en tancar l'exercici dóna un total acumulat en el deure de 19.158.579,16 € i un total en el haver de 19.158.579,16 €.

- Estat de modificació de crèdit: en tancar l'exercici dóna unes modificacions en els crèdits pressupostari per un import total de: 32.000,00 €.

- Estat de romanent de tresoreria: en tancar l'exercici dóna un romanent de tresoreria per a despeses generals de (38.018,03 €) i un romanent de tresoreria afectat a despeses de -

- Estat de situació de moviment d'operacions no pressupostàries: en tancar l'exercici dóna un saldo pendent de cobrament de 3.794,41 €, i de pagament de 40.620'25 €.

- Relacions nominals de deutors i creditors: en tancar l'exercici dóna un total de deutors de 59.020,97 €, i un total de creditors de 106.295,67 €.

- El Balanç de situació: en tancar l'exercici dóna un actiu de 33.657,25 €, un passiu de 33.657,25 € i un resultat de l'exercici guany/ pèrdua de 5.927,59 €.

- Compte de resultats: en tancat l'exercici dóna un guany/ pèrdua de 5,927,59 €.

- Liquidació del pressupost: en tancar l'exercici dóna uns drets pendents de cobrament de 22.954,04 €, unes obligacions pendents de pagament de 28.045,96 €, i un resultat pressupostari ajustat de 6.164,56 €.

- Estat demostratiu dels drets a cobrar i les obligacions a pagar corresponents a pressupostos tancats: en tancar l'exercici dóna uns drets pendents de cobrament de 1.895,95 €, i unes obligacions pendents de pagar de 1.693,16 €.

- Estats de tresoreria: en tancar l'exercici dóna una existència de 5.086,79 €.

- Balanç de comprovació: en tancar l'exercici dóna un total acumulat en el deure de 5.066.953,14 €, i un total en el haver de 5.066.953,14 €.

- Estat de modificació de crèdit: en tancar l'exercici dóna unes modificacions en els crèdits pressupostari per un import total de: - €.

- Estat de romanent de tresoreria: en tancar l'exercici dóna un romanent de tresoreria per a despeses generals de (20.960,87 €) i un romanent de tresoreria afectat a despeses de -

- Estat de situació de moviment d'operacions no pressupostàries: en tancar l'exercici dóna un saldo pendent de cobrament de 4.194,46 €, i de pagament de 24.879,00 €.

- Relacions nominals de deutors i creditors: en tancar l'exercici dóna un total de deutors de 28.570,46 €, i un total de creditors de 54.618,12 €.

- El Balanç de situació: en tancar l'exercici dóna un actiu de 5.854.110,13 €, un passiu de 5.854.110,13 €, i un resultat de l'exercici guany/ pèrdua de 114.057,27 €.

- Compte de resultats: en tancat l'exercici dóna un guany/ pèrdua de 114.057,27 €.

- Liquidació del pressupost: en tancar l'exercici dóna uns drets pendents de cobrament de 509.324,27 € unes obligacions pendents de pagament de 73.948,35 €, i un resultat pressupostari ajustat de 12.916,20 €.

- Estat demostratiu dels drets a cobrar i les obligacions a pagar corresponents a pressupostos tancats: en tancar l'exercici dóna uns drets pendents de cobrament de 200.980,34 i unes obligacions pendents de pagar de 309.425,28 €.

- Estats de tresoreria: en tancar l'exercici dóna una existència de 84.720,98 €.

- Estat de modificació de crèdit: en tancar l'exercici dóna unes modificacions en els crèdits pressupostari per un import total de: 73.081,91 €.

- Estat de romanent de tresoreria: en tancar l'exercici dóna un romanent de tresoreria per a despeses generals de 271.740,09 €, i un romanent de tresoreria afectat a despeses de 116.611,38 €.

- Estat de situació de moviment d'operacions no pressupostàries: en tancar l'exercici dóna un saldo pendent de cobrament de 280,94 i de pagament de 23.581,43 €.

- Relacions nominals de deutors i creditors: en tancar l'exercici dóna un total de deutors de 710.585,55 € i un total de creditors de 406.955,06 €.

- El Balanç de situació: en tancar l'exercici dóna un actiu de 136.812,00 €, un passiu de 136.812,00 €, i un resultat de l'exercici guany/ pèrdua de (77.082,79 €).

- Compte de resultats: en tancat l'exercici dóna un guany/ pèrdua de (77.082,79 €).

- Liquidació del pressupost: en tancar l'exercici dóna uns drets pendents de cobrament de 20.601,17 €, unes obligacions pendents de pagament de 1.586,00 €, i un resultat pressupostari ajustat de (54.033,31 €).

- Estat demostratiu dels drets a cobrar i les obligacions a pagar corresponents a pressupostos tancats: en tancar l'exercici dóna uns drets pendents de cobrament de 20.310,76 €i unes obligacions pendents de pagar de -

- Estats de tresoreria: en tancar l'exercici dóna una existència de ( 45,01 €.)

- Balanç de comprovació: en tancar l'exercici dóna un total acumulat en el deure de 6.563.598,67 €, i un total en el haver de 6.563.598,67 €.

- Estat de romanent de tresoreria: en tancar l'exercici dóna un romanent de tresoreria per a despeses generals de (60.156,78 €), i un romanent de tresoreria afectat a despeses de -

- Estat de situació de moviment d'operacions no pressupostàries: en tancar l'exercici dóna un saldo pendent de cobrament de 7.971,30 €, i de pagament de 102.989,61 €.

- Relacions nominals de deutors i creditors: en tancar l'exercici dóna un total de deutors de 43.805,23 €, i un total de creditors de 103.917,00 €.

- El Balanç de situació: en tancar l'exercici dóna un actiu de 262.805,91 €, un passiu de 262.805,91 €, i un resultat de l'exercici guany/ pèrdua de (7.033.15 €.)

- Compte de resultats: en tancat l'exercici dóna un guany/ pèrdua de (7.033,15 €.)

- Liquidació del pressupost: en tancar l'exercici dóna uns drets pendents de cobrament de 38.837,71 €, unes obligacions pendents de pagament de 19.358,00 €, i un resultat pressupostari ajustat de 14.117,29 €.

- Estat demostratiu dels drets a cobrar i les obligacions a pagar corresponents a pressupostos tancats: en tancar l'exercici dóna uns drets pendents de cobrament de 125.179,28 €, i unes obligacions pendents de pagar de 71.350,92 €.

- Estats de tresoreria: en tancar l'exercici dóna una existència de 100,81 €

- Balanç de comprovació: en tancar l'exercici dóna un total acumulat en el deure de 8.628.954,80 €,i un total en el haver de 8.628.954,80 €.

- Estat de modificació de crèdit: en tancar l'exercici dóna unes modificacions en els crèdits pressupostari per un import total de: - €.

- Estat de romanent de tresoreria: en tancar l'exercici dóna un romanent de tresoreria per a despeses generals de ( 7.056,55 €), i un romanent de tresoreria afectat a despeses de -

- Estat de situació de moviment d'operacions no pressupostàries: en tancar l'exercici dóna un saldo pendent de cobrament de 16.086,44 €, i de pagament de 80.435,37 €.

- Relacions nominals de deutors i creditors: en tancar l'exercici dóna un total de deutors de 163.986,93 €, i un total de creditors de 171.144,29 €.

- El Balanç de situació: en tancar l'exercici dóna un actiu de 1.071.544,62 €, un passiu de 1.071.544,62 €, i un resultat de l'exercici guany/ pèrdua de 10.952,30 €.

- Compte de resultats: en tancat l'exercici dóna un guany/ pèrdua de 10.952,30 €.

- Liquidació del pressupost: en tancar l'exercici dóna uns drets pendents de cobrament de 191.357,38 €, unes obligacions pendents de pagament de 200.188,94 €, i un resultat pressupostari ajustat de 3.383,90 €.

- Estat demostratiu dels drets a cobrar i les obligacions a pagar corresponents a pressupostos tancats: en tancar l'exercici dóna uns drets pendents de cobrament de 175.295,97 €, i unes obligacions pendents de pagar de 14.529,99 €.

- Estats de tresoreria: en tancar l'exercici dóna una existència de 39.215,30 €.

- Balanç de comprovació: en tancar l'exercici dóna un total acumulat en el deure de 23.321.256,58 €, i un total en el haver de 23.321.256,58 €.

- Estat de modificació de crèdit: en tancar l'exercici dóna unes modificacions en els crèdits pressupostari per un import total de: 578.691,12 €.

- Estat de romanent de tresoreria: en tancar l'exercici dóna un romanent de tresoreria per a despeses generals de 27.611,06 €, i un romanent de tresoreria afectat a despeses de -

- Estat de situació de moviment d'operacions no pressupostàries: en tancar l'exercici dóna un saldo pendent de cobrament de 4.050,93 €, i de pagament de 43.789,36 €.

- Relacions nominals de deutors i creditors: en tancar l'exercici dóna un total de deutors de 246.904,05 €, i un total de creditors de 258.508,29 €.

- El Balanç de situació: en tancar l'exercici dóna un actiu de 1.374.277,89 €, un passiu de 1.374.277,89 €, i un resultat de l'exercici guany/ pèrdua de 22.604,34 €.

- Compte de resultats: en tancat l'exercici dóna un guany/ pèrdua de 22.604,34 €.

- Estat de tresoreria: en tancar l'exercici dóna una existència de 8.743,26 €.

- Balanç de comprovació: en tancar l'exercici dóna un total acumulat en el deure de 14.081.662,32 €, i un total en el haver de 14.081.662,32 €.

- El moviment d'operacions no pressupostàries: en tancar l'exercici dóna un saldo pendent de cobrament de 3.590.95 €, i de pagament de 27.169,31 €.

- En tancar l'exercici dóna un total de deutors de 33.515,54 €, i un total de creditors de 65.038,01 €.

• En finalitzar l'exercici el deute viu a llarg termini és de 1.234.663,98 €

- El Balanç de situació: en tancar l'exercici dóna un actiu de 2.581.342,22 €, un passiu de 2.581.342,22 €, i un resultat de l'exercici guany/ pèrdua de (350.998,12 €).

- Compte de resultats: en tancat l'exercici dóna un guany/ pèrdua de (350.998,12 €)

- Estat de tresoreria: en tancar l'exercici dóna una existència de 7.891,47 €.

- En tancar l'exercici dóna uns drets pendents de cobrament de 2.012.166,32 €,i unes obligacions pendents de pagar de 6.105.530,26 €.

- Els creditors comercials en tancar l'exercici dona un saldo pendent de pagament de 1.864.786,04 €.

- Préstecs i altres deutes en tancar l'exercici dona un total de 113.739,92 €.

En relació als comptes de les societats mercantils VIAS i Gestió Pius Hospital de Valls, cal fer constar que la comprovació del funcionament econòmic-financer, així com la presentació de la informació financera es realitza mitjançant la documentació presentada.

Així mateix el control d'eficàcia i eficiència amb els objectius, queda complimentat en la promoció d'organització pressupostària i amb l'anàlisi intern de consecució de les previsions establertes per la gerència de cada societat.

Els comptes de Gestió Pius Hospital de Valls, auditats per Busquet economistes-auditors de Manresa., van ser aprovats per la Junta General de 22 de juny de 2005.

Segon.- Rendir els esmentats comptes de la Corporació, patronats i de les Societats Mercantils, esdevinguts com a resultat de l'exercici 2004 a la Sindicatura de Comptes, d'acord amb el que determinen els articles esmentats en la seva part dispositiva.

NOVÈ.- Modificació del Pressupost de la Fundació Pública Municipal Pius Hospital de Valls.

SRA. ALCALDESSA.- Passaríem, doncs, al 9è punt, que és la modificació del pressupost de la Fundació Pública Municipal Pius Hospital de Valls. S'aprova? Sí? Hi ha alguna explicació de vot? No? Doncs, queda aprovat també el 9è punt.

Sotmès el dictamen a votació, s'aprova per unanimitat, adoptant-se el següent acord:

Vista la memòria-proposta de Presidència de la Fundació Pública Municipal Pius Hospital de Valls, de data 31 d'octubre de 2005 , que justifica la conveniència de la modificació del pressupost en vigor, per tal d'atendre les despeses generades per l'important creixement del Servei d'Atenció Domiciliària iniciat el novembre de 2004.

Vistos els articles 177 del RDL 2/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el text refós de la llei reguladora de les Hisendes Locals, 34 a 38 del RD 500/1990, així com les bases d'execució del pressupost.

Vistos els informes de Secretaria i d'Intervenció, el Ple adopta el següent acord:

PRIMER: : Aprovar el següent suplement de crèdits del pressupost de l'any 2005 de la Fundació Pública Municipal Pius hospital de Valls :

SEGON : Aprovar com a finançament del crèdit extraordinari aprovat la incorporació de remanent de tresoreria.

TERCER: Exposar al públic aquest acord per un termini de 15 dies, per tal de que els interessats puguin presentar les al·legacions i reclamacions que creguin oportunes. Cas de que no se'n presenti cap, s'entendrà definitivament aprovat, i es procedirà a la publicació de la modificació, resumida per capítols, en el B.O.P.

DESÈ.- Moció presentada pels grups municipals de la CUP i ERC contra l'arxivament de la querella per tortures a Jordi Vilaseca.

SRA. ALCALDESSA.- Passaríem al 10è punt, que és una moció presentada pels grups municipals de la CUP i ERC, contra l'arxivament de la querella per tortures a Jordi Vilaseca, però, si no tinc entès malament, quan entràvem abans al Ple, hi havia uns esdeveniments d'última hora que modificaven això, atès que la querella sí que ha estat entrada a tràmit. Per tant, pregunta una mica als grups que l'han presentat, què volen fer, si volen fer canvis, la volen deixar per modificar-la un altre dia...

SRA. GARCIA.- Nosaltres n'hem parlat i l'únic que volíem fer era, en l'exposició de motius és la mateixa que hi havia perquè, o sigui, l'explicació val igualment. I en lo que és els acords, doncs, quan es diu de trametre l'acord de Ple sol·licitant que... sol·licitant que s'aixequi l'arxivament de la querella, doncs, en comptes de sol·licitar això, sol·licitem que s'investigui, i ja està. O sigui, que la moció la presentaríem igual, només canviant el 3r punt en els acords.

SRA. GARCIA.- Un moment, un moment, doncs. Doncs, en el segon, en el segon que fica “manifestar que l'arxivament i...”, en el segon hi fica “manifestar que l'arxivament de la querella i el fet de no investigar”, això s'ha de treure perquè l'arxivament ja no hi és, sí? I el tercer punt, que diu “trametre aquest acord”, clar, l'acord era que s'aixequés la querella, doncs, ja no és que s'aixequés, sinó que se sol·licita la investigació, sí?

SRA. ALCALDESSA.- Que investigar és el que han fet, no? L'han admès a tràmit.

SRA. GARCIA.- Sí, sí. Nosaltres el que volem fer, el que no volem fer, o sigui, nosaltres no volem retirar aquesta moció, sinó que la volem presentar perquè el que volem és donar un suport en aquest jove que va patir això, d'acord? Llavors, encara que ja s'hagi admès a tràmit aquesta investigació, doncs, nosaltres creiem, doncs, que aquest noi es mereix aquest suport, per tant presentem la moció igualment canviant aquests termes.

SRA. ALCALDESSA.- Pren nota, Sr. secretari? Per tant, substituiríem el punt 2 per aquest altre redactat.

SR. SECRETARI.- Tal com ho he entès i perquè quedi... El punt núm. 2 queda desaparegut i el núm. 3 també i queda substituït “per tal que s'investiguin les situacions que s'han denunciat”.

SRA. GARCIA.- No, és canviar dos paraules. O sigui, en el punt 2, posa “manifestar que l'arxivament de la querella i el fet de no investigar”, doncs, treure lo que posa “manifestar que el fet de no investigar”, tal, tal, queda tot igual, i en el punt 3, que hi posa “trametre aquest acord de Ple a l'Audiència Provincial de Lleida sol·licitant”, en comptes de sol·licitant l'aixecament... No ens entenem.

SR. BOFARULL.- En comptes de sol·licitant la reobertura, sol·licitant la investigació.

SRA. GARCIA.- Sí, bueno, aquest noi, el Jordi Vilaseca va ser detingut i se li va aplicar la Llei antiterrorista. Llavors, el dia 4 de... això va passar el dia 1 d'abril del 2003 i des del dia 4 d'abril aquest noi va ser ingressat a l'hospital Arnau de Vilanova. Llavors, aquest ingrés va ser motivat per una pèrdua de coneixement i un quadre d'ansietat. Se li van fer una sèrie de proves i va donar un resultat positiu d'amfetamines. Llavors, la família el que va fer va ser, quan va veure això, doncs, va presentar una querella per tortures al Jutjat de Lleida, no? Llavors aquesta s'havia arxivat i és el que demanàvem, doncs, la reobertura.

Un cop s'ha fet la reobertura, el que volem fer és manifestar el nostre suport a aquest jove i llavors, doncs, que s'investigui què ha passat en aquest cas.

Sotmesa la moció a votació s'aprova per 18 vots a favor dels regidors dels grups municipals de CiU, ERC, PSC i CUP i 1 abstenció del grup municipal del PP, adoptant-se el següent acord:

L'1 d'abril del 2003, en Jordi Vilaseca i Cantacorps, un jove de Torà va ser detingut sota la Llei Antiterrorista quan tornava de treballar. Després d'estar 3 dies incomunicat a la comissaria dels Mossos d'Esquadra, el dia 4 d'abril va ser ingressat a l'Hospital Universitari Arnau de Vilanova i posteriorment a la Unitat de Cures Intensives de l'Hospital de Santa Maria, ambdós de la ciutat de Lleida. L'ingrés va ser motivat per una pèrdua del coneixement i un quadre d'ansietat a conseqüència del tracte rebut per Jordi Vilaseca durant el període d'incomunicació.

La principal prova d'aquests maltractaments és una analítica duta a terme pel mateix Hospital realitzades el dia 5 d'abril va donar un resultat positiu d'amfetamines a l'orina (cal recordar que en Jordi estava des del dia 1 d'abril sota la Llei Antiterrorista, i que segons informes mèdics els indicis d'amfetamines a l'orina causats per la presa d'aquest tipus de drogues duren entre 24 i 28 hores) i en canvi el 6 d'abril el resultat era negatiu.

Cal remarcar que durant aquest període d'incomunicació Jordi Vilaseca va signar una declaració autoinculpatòria, presumptament obtinguda sota tortura, que va servir per a encausar altres dos joves de Torà (Jordi T. i Antoni C.), detinguts el 4 d'abril de 2003. Aquesta declaració obtinguda en les circumstàncies descrites és la principal prova per a mantenir l'acusació contra els tres joves detinguts.

Arrel d'aquest fet, els familiars de Jordi Vilaseca van presentar una querella per tortures al Jutjat de Lleida. Davant les innombrables irregularitats que van dominar l'operació policial i les proves que ho corroboraven, al juliol del 2004 el jutge va prendre declaració com a imputats per tortures a diversos agents dels Mossos d'Esquadra partícips de les detencions. No obstant, el setembre del mateix any la instrucció del cas passa a mans d'una nova jutgessa, que el 26 de maig de 2005 (coincidint amb el fet que Amnistia Internacional va fer públic el seu informe anual sobre tortures, on feia referència com a víctima al jove de Torà) comunicava l'arxivament de la querella. Ràpidament es va presentar un recurs on s'exigia a la magistrada que expliqués els motius pels quals s'arxivava la querella. Aquest recurs va ser desestimat. A continuació es va presentar un recurs davant l'Audiència Provincial de Lleida que hores d'ara està pendent de resolució.

1.- Manifestar el seu suport als tres joves de Torà detinguts l'abril de 2003 i el seu rebuig a qualsevol acció que atempti contra els Drets Humans.

2.- Manifestar que el fet de no investigar els responsables concrets dels fets denunciats perjudica la imatge de la totalitat de la Policia Autonòmica i del conjunt de cossos policials, així com la mateixa imatge de l'Administració de Justícia.

3.- Trametre aquest acord de Ple a l'Audiència Provincial de Lleida (carrer Canyeret, s/núm., 25007-Lleida) sol·licitant la investigació del cas de la querella per tortures a Jordi Vilaseca i Cantacorps.

4.- Comunicar aquest acord de Ple a l'Ajuntament de Torà (plaça del Vall, 1. 25750-Torà).

SR. CABALLERO.- Sí, m'agradaria fer l'explicació. Com a grup he votat abstenció, pel fet de què no és una moció vinculada directament a Valls, però de totes maneres, com que estem parlant de tema de llibertats d'expressió, després hi ha una moció al respecte, que després també podrem discutir-ho si hi ha lloc, però més que tot, l'abstenció en aquest cas és pel fet de què la pròpia moció diu que hi ha un recurs interposat davant de l'Audiència Provincial de Lleida, que s'ha reobert la investigació per part del propi Jutjat i per tant és absurd que una cosa que està en mans del Jutjat o de la funció pública jurídica, que en aquest moment estiguem debatent en mocions. Penso que el més important és que s'aclareixi judicialment tota aquesta qüestió.

ONZÈ.- Moció presentada pels grups municipals de la CUP i ERC contra la detenció de Lluís Maria Xirinachs i tancament de l'Audiència Nacional.

SRA. ALCALDESSA.- Si no hi han més intervencions, doncs, passaríem a l'11è punt, que és la moció presentada pels grups municipals de la CUP i ERC, contra la detenció de Lluís Maria Xirinachs i el tancament de l'Audiència Nacional. Si volen...

SR. BOFARULL.- A veure, expliquem o posem en context una mica la moció. Ara fa dues setmanes va ser detingut Lluís Maria Xirinachs per ordre de l'Audiència Nacional espanyola, per sort fou alliberat gràcies a diferents gestions de ciutadans i polítics catalans. Creiem que és curiós, però, que aquests dies ens hem trobat reclamant el mateix que fa 30 anys: som una nació, volem l'Estatut i llibertat Xirinachs. Igual al 2005 que al 1975.

Per què després de 30 anys de democràcia continuem amb les mateixes consignes? Perquè creiem que Espanya, tant si vivim en dictadura, com en democràcia, no accepta la nostra sobirania nacional; perquè creiem que Espanya, el que en dictadura imposa per la força de les armes, en democràcia ho imposa amb la força dels vots del grup nacional majoritari; perquè creiem que Espanya coarta i reprimeix qualsevol intent d'emancipació nacional.

L'Audiència Nacional espanyola té aquesta funció respecte a l'independentisme català i ho volem denunciar. Per això presentem aquesta moció, perquè entenem que una Llei antiterrorista i una Audiència Nacional que serveixen per detenir un nen de 14 anys que exigeix a les empreses catalanes que etiquetin en català o una Llei antiterrorista i una Audiència Nacional que serveixen per detenir un activista dels drets col·lectius i de la pau de 74 anys, no tenen raó de ser.

SRA. ALCALDESSA.- Hi ha alguna intervenció més? No? Passem a la votació? Sí?

Sotmesa la moció a votació es desestima amb 2 vots a favor dels regidors dels grups municipals d'ERC i la CUP, 10 vots en contra dels regidors dels grups municipals de CiU i el PP i 7 abstencions dels regidors del grup municipal del PSC.

Dimarts 25 d'octubre de 2005, a les 11.00 del matí, LLUÍS MARIA XIRINACS, conegut per la seva trajectòria antifranquista i de lluitador pels drets de les persones i dels pobles, va ser detingut mentre tramitava la renovació del carnet d'identitat en una comissaria de Barcelona.

Xirinacs s'enfrontava a una petició d'ingrés a presó dictada per l'Audiència Nacional espanyola, veritable tribunal d'excepció, hereu del TOP, i que des de la seva creació s'ha dedicat a reprimir i criminalitzar les persones i els moviments socials que lluiten per la llibertat dels pobles oprimits per l'Estat espanyol.

Fa poc l'Audiència Nacional espanyola ordenà la detenció d'Èric Bertran, un noi de 14 anys, pel sol fet d'exigir a les empreses establertes a Catalunya que etiquetin els seus productes en català. Li va tocar també el rebre a una persona de 74 anys, a qui se l'acusava de terrorisme pel sol fet d'haver expressat obertament la seva solidaritat amb el moviment d'alliberament nacional basc.

Des de la CANDIDATURA D'UNITAT POPULAR (CUP), denunciem públicament la legislació antiterrorista espanyola i la detenció arbitrària de Xirinacs. La llibertat d'expressió és el fonament de qualsevol estat de dret, la detenció de Xirinacs atempta contra les llibertats fonamentals de les persones i representa una involució democràtica que no podem acceptar de cap de les maneres,

1.- El Ple Municipal de l'Ajuntament de Valls acorda mostrar el seu rebuig a la detenció arbitrària de LLUÍS MARIA XIRINACS.

2.- El Ple Municipal de l'Ajuntament de Valls acorda exigir al govern espanyol que derogui la llei antiterrorista i la clausura, de forma definitiva, de l'Audiència Nacional espanyola.

3.- El Ple Municipal de l'Ajuntament de Valls acorda manifestar el seu compromís amb la defensa del dret a la llibertat d'expressió.

4.- El Ple Municipal de l'Ajuntament de Valls traslladarà els acords d'aquesta declaració institucional al Consell Comarcal de l'Alt Camp, a l'Associació Catalana de Municipis, a la Federació Catalana de Municipis, al Govern de la Generalitat de Catalunya, i al Govern de l'Estat Espanyol.

SR. BATET.- El grup municipal de CiU no estem defensant en cap cas la detenció del Sr. Lluís Maria Xirinachs i no votem en contra d'aquesta detenció, sinó per la segona part de la moció sobre el tancament de l'Audiència Nacional. Nosaltres entenem que l'Audiència Nacional fa moltes funcions dins el que és l'estat de dret i que, bé, exerceix moltes altres funcions i s'han de tenir en compte.

SRA. ALCALDESSA.- De fet jo només també voldria afegir que, quan hi va haver aquesta moció que es va presentar ja fa temps, a l'altre Ple, precisament nosaltres vam dir, home, si es volen, sabem que són coses que poden anar lligades, la voluntat era poder votar afirmativament, però ja vam dir que es mirés de redactar de tal manera que es vinculés estrictament en aquest cas, no? Per tant, ens hem ratificat, ja que no s'ha volgut tenir en compte això i per tant mantenir que l'Audiència Nacional, dins de l'estat social i democràtic de dret actualment vigent, doncs, entenem que no podíem demanar que tanquessin l'Audiència Nacional. Però entenem que no és en contra del motiu en si, sinó per les altres funcions que fa.

SR. CABALLERO.- Sí, com el cas anterior, el vot és normalment abstenció, en aquest cas ha variat cap a un no, perquè en el segon punt estan demanant, com vostès ja han dit en intervencions anteriors, la clausura de l'Audiència Nacional, la derogació de la Llei Antiterrorista i evidentment no podem votar anar en contra de l'ordenament jurídic i constitucional vigent en aquest moment.

SR. FRANCESC MORENO.- Sí, per explicar l'abstenció del nostre grup. El nostre grup, després de posar a la nostra consideració aquesta moció, hem entès que calia, per respecte als dos grups que l'han presentat i a l'opinió coneguda que tenen respecte al tema al que s'adreça directament aquesta moció, que és la detenció, que nosaltres també repudiem, del Sr. Xirinachs. Però per altra banda, malgrat aquest respecte amb aquesta opinió, cosa que ens ha fet que no poguéssim, diguem-ne, votar en contra, sí que hi ha una altra lectura subjacent, que avui el Jordi, doncs, en la seva presentació de la moció ha fet explícita i que, com tots comprendreu, des del nostre punt de vista entenem que seria objecte d'un altre tipus de debat i un altre de moció i que segurament hi haurien matisos dels que ha comentat el Sr. Jordi de Bofarull en el que no hi estaríem d'acord. Per això tampoc hem votat, no hem pogut votar favorablement a aquesta moció.

DOTZÈ.- Moció presentada pel grup municipal del PP de rebuig a les limitacions a la llibertat d'opinió pública.

SRA. ALCALDESSA.- Molt bé. Si no hi ha més explicacions passaríem al 12è punt, que és una moció presentada pel grup municipal del PP, de rebuig a les limitacions a la llibertat d'opinió pública.

Sr. Caballero, abans d'entrar al Ple hem estat comentant que els diversos grups podien compartir el que és el fet de no posar o rebutjar limitacions a la llibertat d'opinió pública i per part d'un grup polític, que suposo que ho explicaran, doncs, se'ls hi ha fet una proposta. Finalment, què vol fer?

SR. CABALLERO.- Sí, primer que tot agrair l'interès en aquesta moció per part d'alguns grups polítics i el fet, doncs, d'haver tingut un temps de treball per haver donat alternatives. De totes maneres, la proposta que s'ha presentat just quan començava el Plenari, presenta una qüestió, doncs, que en aquest moment jo no puc acceptar-la, perquè precisament quan es va fer aquesta moció, es va fer des d'un punt de vista totalment neutre. Jo suposo que tothom esperava una moció, com s'està dient molt en termes publicitaris en mitjans de comunicació, de favor de la COPE i aquesta no és una moció a favor de la COPE, sinó és una moció simplement al dret o lo que és la llibertat d'expressió pública i política que hi pugui haver per part de la ciutadania.

En aquest sentit, com que la meva voluntat era fer una moció neutra, i vostès saben perfectament que el meu... actuació sempre ha estat en el sentit de què no es presentaven mocions que no tinguessin vinculació a Valls, jo considero aquesta moció per part meva o per part del meu grup, com a mínim, si que presenta vinculacions a Valls, que si convé després les mirarem perquè no hi hagi aquesta discòrdia en pensar, com abans s'ha plantejat, de què es presentava una moció quan l'estil era no presentar mocions que no siguin estrictament municipals.

Torno a agrair aquesta aportació, però aquesta aportació hi havia tres paràgrafs, els dos primers són perfectament assumibles, però el tercer estava incorporant una condemna a la COPE, que la qual cosa convertia una moció que volia ser neutra, genèrica, sense especificar a ningú ni a cap mitjà ni a cap persona en concret, i s'estava reconvertint en una moció en contra de la COPE. I com que aquesta no era la voluntat inicial, doncs, jo mantinc la meva moció, de totes maneres si en propers Plenaris es vol obrir una moció en contra la COPE o als mitjans que vostès considerin, doncs, legítimament tenen dret, com jo tinc dret a presentar també aquesta moció amb els actuals termes.

SRA. ALCALDESSA.- Per tant, hi ha alguna intervenció més abans de passar a la votació? Vol explicar el contingut de la moció?

SR. CABALLERO.- Sí. Si em permet procuraré ser breu. Jo, si em permet, llegiré només tres paràgrafs o tres frases, que és el que vol ser la idea d'aquesta moció, que és “el valor autèntic de la llibertat d'expressió resideix en defensar el dret a exercir aquesta llibertat d'aquells que són més distants als nostres propis posicions. Uns i altres hem de respectar, no les opinions que defensen els nostres adversaris, sinó el dret que aquests tenen de tenir opinions que no són les nostres, i que fins i tot poden ser la negació dels valors polítics més fonamentals per la nostra concepció de persona, societat o de país. El valor de la democràcia no radica només en allò que compartim, sinó també en tot allò que ens confronta o ens enfronta. Plantejar-se una altra forma d'entendre la llibertat d'expressió obriria les portes a què majories polítiques circumstancials poguessin intentar eliminar els mitjans de comunicació que defensessin les postures discrepants.”

He llegit només uns aparts de lo que és la moció i els punts o la conclusió d'aquesta moció és simplement “rebutjar qualsevol pretensió d'establir limitacions polítiques a la llibertat d'opinió pública, així com la de premsa, siguin quines siguin les postures defensades, sempre que no representin una apologia del terrorisme o del trencament del principi de legalitat.” I dos, “donar comunicació de l'aprovació d'aquesta moció a tots els grups polítics del Parlament de Catalunya.”

Si em permeten i com que abans hi ha hagut una consideració respecte a aquest tema, de per què es presentava aquesta moció, jo aquesta moció la vaig rebre políticament, com tots reben a vegades mocions, i vaig tenir la deferència de no agafar el fax tal com arribava o l'e-mail, sinó reconvertir-la una mica amb el nostre esperit. I aquesta moció, per nosaltres, com a grup municipal del PP, com la gent del PP a Valls i a la comarca, té un sentit profund, per què? Perquè nosaltres respectem la llibertat d'expressió als mitjans nostres locals i comarcals i sempre volem ser, pensar que són totalment objectius i que no van en contra de cap grup polític. Tindríem exemples per donar en l'àmbit local de circumstàncies que a vegades ens ha pogut fer dubtar d'algunes situacions.

També tinc que dir que en l'àmbit personal, vostès saben que en l'àmbit de Valls hi ha hagut moltes pintades contra el meu partit, actes vandàlics dignes de persones que no tenen que ser anomenades persones, com també contra la meva persona directament. En aquest sentit tinc que dir que em sembla que seria, jo diria, bueno, no diré l'expressió perquè podria ser mal interpretada, però sí que és vergonyós que en una societat democràtica una persona que lliurament representa unes idees i que em sembla que hi ha hagut correcció, almenys en els 6 anys que porto de regidor en aquest Ajuntament em sembla que en tot moment hi ha hagut una correcció absoluta, tant de la meva persona com del meu partit vers els companys regidors i formacions polítiques, també cal considerar, i això és una cosa que no puc deixar de dir, ja que tots ens afanem a tanta llibertat d'expressió, ja que tots ens afanem a això, quan hi ha hagut actes contra el partit o contra la meva persona, tinc que dir que ni els 20 companys anteriors de l'anterior Ple o Ajuntament, com ni dels 20 actuals, excepte de dos persones a títol personal, he rebut mai cap mena de condemna dels fets que s'han trobat.

Per tant, simplement amb aquesta moció és demanar que tant jo, com a representant públic d'una part de la ciutadania de Valls, com el meu partit tinguem simplement el dret, com el tenen altres i de vegades podria ser interpretat que, per exemple, jo estic acompanyat de dos partits que òbviament no són de la mateixa línia que el PP i, evidentment, cadascú té les seves línies, però em sembla que mai en aquest cas, i ells ho podrien ratificar, mai hi ha hagut cap incordiació o cap falta de respecte o actuació negligent o dolenta contra cap d'ells. En aquest sentit aquesta moció, l'únic que volia ser és pretendre demanar respecte als demés per la seva llibertat d'opinió, com jo respecto plenament la de tots els demés, siguin quins siguin els continguts, i com també ho pot fer, doncs, la... els polítics, també pot ser, doncs, des del punt de vista de la premsa, que a vegades també, suposo jo que involuntàriament, perquè vull pensar-ho així, doncs, també he tingut algun tipus d'incorrecció o d'error. Per exemple, posaré un exemple, hi és quan nosaltres aquí a Valls fa poques setmanes vam fer un acte d'explicació als militants del partit del contingut de l'Estatut, perquè ningú ha repartit cap esborrany de l'Estatut, ningú ha repartit res ni ha explicat públicament en detall, la reunió que es va fer simplement per explicar a nivell intern als militants de Valls el contingut de l'Estatut, era tractat en els mitjans de comunicació com acte... com deia... acte de la campanya antiestatut del PP a Valls. I jo tinc que dir, com a representant d'aquest partit, en tant com a regidor i en tant com a membre del Comitè Executiu Provincial, que ni a Valls ni a la comarca de l'Alt Camp hi ha hagut cap acte del PP en contra de l'Estatut.

SRA. ALCALDESSA.- Hi ha alguna intervenció més? Sr. Moreno? Jo també voldria contestar al Sr. Caballero.

SR. FRANCESC MORENO.- Val. Bueno, no sé, és que amb l'últim que ha dit m'ha fet pensar que potser té raó en alguna de les reflexions que ha fet i que potser per això nosaltres hem fet l'esforç d'intentar fer-li una proposta d'afegitó a aquesta moció, potser per això, eh? perquè entenem el que diu. El que passa és que no sé si, segur que no vostè, però altra gent que presenta aquesta moció en altres Ajuntaments i en altres llocs, no sé si pensa el mateix quan ells actuen de manera, diguem-ne, limitadora i de manera excessivament agressiva, des del punt de vista comunicatiu. Clar, fixi's que una de les coses que li proposàvem era que la llibertat de premsa, la llibertat d'opinió potser té un límit, que és la veracitat de la informació, i l'últim argument que vostè ha fet servir, precisament, es venia a queixar de que tal vegada, segons el seu criteri, un acte fet pel PP aquí a Valls va ser publicitat d'una forma no excessivament veraç, segons la seva opinió. Això és el que nosaltres preteníem.

Una mica per desdramatitzar el to una mica sentimental de la seva intervenció, Sr. Caballero, permeti'm fer un símil culinari, ens convida a anar a sopar i després resulta que el menú ja està condicionat i aquesta moció es presenta en aquests moments per tot això que ha dit vostè, però també per moltes altres coses.

Nosaltres hem fet l'esforç de fer-li una proposta que salvaria el contingut, en el que podríem estar d'acord des del punt de vista de reflexions a l'entorn de la llibertat d'expressió, però que per altra banda posaria el que, al nostre entendre, seria les coses a lloc.

Nosaltres, a part del què vostè proposava, li hem demanat que li semblava bé, que també reclaméssim que es garanteixi al mateix temps el dret a la informació veraç i a uns continguts que respectin la dignitat de les persones i el pluralisme polític, social, cultural i religiós. Li hem proposat també que accepti que aquest Ajuntament reclami que s'expressin lliurament les opinions, sempre que aquestes no siguin injurioses contra les persones i recordem que la protecció constitucional a la llibertat d'informació s'entén només a la informació veraç, com s'ha reiterat en successives sentències, per tal de no decebre el dret de tots els ciutadans i ciutadanes a rebre una informació real, respectuosa i contrastada.

És cert que al final ens trobàvem amb el menú del sopar què ens ha convidat. És per això que l'Ajuntament de Valls li proposem “condemna al procés d'intoxicació informativa que està duent a terme la cadena COPE, que té com un dels principals accionistes”, lamentem dir-ho, “la conferència episcopal espanyola, en contra de la proposta de l'Estatut votada pel 90% del Parlament de Catalunya, una campanya basada en informacions falses, injúries i calumnies a persones i atacs a les institucions catalanes i a la resta de l'Estat. Aquests fets suposen no només un atac sense precedents a Catalunya, sinó una vulneració dels principis ètics i deontològics bàsics dels professionals de la informació, així com del dret de l'opinió pública de rebre una informació veraç i contrastada.”

Ho hem comentat abans, si vostè hagués acceptat incorporar això a la moció, nosaltres hauríem votat favorablement. Vostè ha optat per no incorporar-ho, el nostre vot serà contrari a la moció de vostè.

SRA. ALCALDESSA.- Bé, jo, Sr. Caballero, també intervinc a raó de l'explicació que ha fet vostè. Jo no sé si tot el grup municipal de CiU votarà que no, nosaltres quan hem parlat hi havia discrepàncies, discrepàncies en el sentit de què com fem en moltes altres mocions, cadascú té llibertat de vot i hi havia una mica la qüestió perquè, malgrat que el text literal diu una cosa i que podríem compartir, en el context que està fet i, per tant, en els esdeveniments que han tingut lloc en les últimes setmanes, doncs, era impossible desvincular una cosa de l'altra, no? Per això enteníem que era bona l'oferta que, en aquest cas, havia fet el grup del PSC per incorporar.

Només li vull dir, jo personalment votaré que no, perquè crec que està feta en aquest context i per tant, doncs, ens fa molt difícil desvincular-ho, ara bé, que no voldria que s'interpretés o que no hi ha comprensió per part dels actes que hi pot haver hagut relacionats al seu partit o a la seva persona aquí a Valls. Això vull que li quedi molt clar i a més a més li dic jo perquè personalment també ho he viscut, és a dir, em costa d'entendre veure determinats escrits, de vegades en premsa, que per exemple parlen de l'àmbit privat, que va molt més enllà de l'esfera pública pròpia de l'exercici del càrrec o pancartes o cartells o pintades a la façana de l'església, com vaig veure, i en altres llocs, dient segons quines coses, que a mi també se'm fa difícil, no? Per tant, que sàpiga que és sobretot per aquest context, no perquè no comparteixi, sinó que entenc molt bé, a més a més, per compartir amb vostè algunes d'aquestes qüestions puntuals.

SR. BOFARULL.- Bé, també faig una explicació de vot o no sé com es diu això. A veure, jo dono fe de la correcció i del bon capteniment del Sr. Caballero en aquest temps que sóc aquí, o sigui que és una persona que té aquesta bona actitud i, per tant, doncs, ho confirmo i, bé, volíem dir que des d'Esquerra Republicana estem d'acord també en la llibertat d'opinió pública, però votarem en contra d'aquesta moció. Estem a favor de la llibertat d'opinió pública, ja fa molt de temps, l'any 1936 ja ho estàvem a favor d'aquesta opinió pública; l'any 39, també hi estàvem; a la transició democràtica, també ho estàvem a favor de l'opinió pública, quan no ens van deixar presentar a les eleccions perquè encara no ens havien legalitzat; i ara ho estem, també. Però hi votarem en contra perquè, d'una banda aquesta moció s'inscriu en un context molt clar, que tots sabem quin és, un context en què, doncs, com dèiem abans, la cadena COPE, que és darrera d'aquesta moció, una cadena que cada dia ens denigra a tots els catalans i valorem, doncs, l'esforç del company regidor per arreglar aquesta moció originària, perquè, doncs, ha aconseguit una moció en què més o menys tots hi podríem estar d'acord, perquè són conceptes generals en què crec que tots hi estem d'acord, però l'origen de la moció, el context, els referents, en tot això no hi estem d'acord.

I tampoc estem d'acord en qui presenta la moció, o sigui, no evidentment amb el company regidor, que ja l'he valorat i el continuo valorant, sinó el partit d'origen de la moció, la moció originària, és un partit que, bé, quan hi va haver la transició no estava a favor de la Constitució espanyola, és un partit que ara, doncs, no ens agrada el que fa, en el sentit de voler alliçonar, alliçonar-nos a tots en, doncs, en llibertat, en democràcia, en fervor democràtic, no? Entenem que, bé, que un partit que té aquest passat i, fins i tot, té aquest present, perquè fa pocs dies el president fundador, Manuel Fraga, va dir que el general Franco no era un feixista ni era un dictador, sinó que era només autoritari i també va dir que va ser un pacificador, doncs, bé, un partit que té aquests presidents fundadors que encara fan declaracions d'aquestes, no acceptem que ens alliçoni d'aquesta manera.

De totes maneres vull desvincular aquesta valoració del partit amb la persona que presenta aquesta moció que, com deia, no és exactament la moció originària. Per tot això, doncs, hi votarem en contra.

SRA. GARCIA.- Sí, a veure, nosaltres també votarem en contra, moltes de les raons ja s'han dit també. Creiem que aquesta moció està presentada en un context que és ara, no és fa dos mesos ni fa tres o l'any que ve, sinó que és ara i que demanar la llibertat d'expressió en aquest moment, doncs, està condicionat amb tot el que ja s'ha repetit aquí. Per tant, no hi podem votar a favor i també recordem que en la moció anterior també demanàvem nosaltres el dret de la llibertat d'expressió pel que fa a les declaracions que va fer el Lluís Maria Xirinachs. Per tant, en el tema de la llibertat d'expressió potser aniríem fins i tot més enllà nosaltres.

SRA. ALCALDESSA.- Hi ha alguna intervenció més? No? Doncs, passaríem a la votació.

Sotmesa la moció a votació es desestima per 1 vot a favor del regidor del grup municipal del PP i 18 vots en contra dels regidors dels grups municipals de CiU, PSC, ERC i CUP.

El valor autèntic de la llibertat d'expressió resideix en defensar el dret a exercir aquesta llibertat d'aquells que són més distants a les nostres pròpies posicions. Perquè, en una societat democràtica i en el marc d'un Estat de Dret, el Govern té l'obligació de respectar totes les posicions i opinions polítiques, sempre que aquestes no representin una apologia del terrorisme o del trencament del principi de legalitat.

Des d'aquesta perspectiva, totes les postures sobre la reforma de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya han de tenir plena llibertat per expressar-se. I totes les postures sobre la realitat d'Espanya i de Catalunya han de disposar de l'oportunitat de defensar-se amb la força de la raó democràtica. Raó democràtica que no és propietat de ningú. La llibertat és indivisible.

La democràcia espanyola permet a uns afirmar el que d'altres neguen. En totes i cadascuna de les matèria de controvèrsia política. Uns i altres hem de respectar no les opinions que defensen els nostres adversaris, sinó el dret que aquestes tenen de tenir opinions que no són les nostres i que, fins i tot, poden ser la negació dels valors polítics més fonamentals per la nostra concepció de persona, de societat o de país. Perquè el valor de la democràcia no radica només en allò que compartim sinó també en tot allò que ens enfronta i en què és un espai a on tots podem defensar, amb tota legitimitat, postures discrepants.

L'exercici de la llibertat política pot comportar que uns i altres ens puguem sentir ofesos per les propostes, comentaris o argumentacions que es generen en les controvèrsies públiques. Però ningú, i menys cap membre del Govern, té dret a considerar que l'altre -per molt que el puguin molestar les seves postures- no té dret a defensar-les. Perquè el que per a uns pot ser manipulació i mentides, pels altres pot ser l'expressió de les seves pròpies conviccions polítiques. Plantejar-se una altra forma d'entendre la llibertat d'expressió obriria les portes a què majories polítiques circumstancials poguessin intentar eliminar els mitjans de comunicació que defensessin les postures discrepants. I tots hem de recordar que això -la incapacitat per acceptar el dret a existir dels nostres adversaris- ha estat al llarg de la nostra història un dels principals motius de discòrdia civil al nostre país.

Per tot això el Grup Municipal del Partit Popular a l'Ajuntament de Valls, d'acord a la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, per tal que sigui incorporada a l'Ordre del Dia de la propera sessió ordinària del Ple de l'Ajuntament per ser debatuda i, en el seu cas, aprovada, presenta la següent:

1.- Rebutjar qualsevol pretensió d'establir limitacions polítiques a la llibertat d'opinió pública, així com a la premsa, siguin quines siguin les postures defensades, sempre que no representin una apologia del terrorisme o del trencament del principi de legalitat.

2.- Donar comunicació de l'aprovació d'aquesta moció a tots els Grups Polítics del Parlament de Catalunya.

SR. CABALLERO.- Bé, doncs, agrair a tots el temps que han dedicat a aquesta moció i amb el to de la mateixa. Simplement he optat per fer-ho després de la votació perquè no es mal interpretés en cap sentit, a la Comissió Informativa vaig dir que no era una moció de la COPE, avui ho he reiterat, a més a més he reiterat el sentit, doncs, de què s'incorporava amb aquell text, una altra cosa és que estigui o no conforme, però si s'incorpora amb aquell text estem convertint-la en una moció de la COPE i no era aquesta la meva pretensió, perquè al fi i al cap vostès saben que jo em dedico a mocions estrictament de l'àmbit local.

De totes maneres, dir, doncs, que abans he fet algun tipus, doncs, d'observacions i les he fet conscient de què de cap manera tindria el seu vot afirmatiu, però simplement que he aprofitat aquest moment d'una moció de llibertat d'expressió política i pública per fer conèixer uns fets que, tinc que dir que personalment m'han semblat molt lamentables, políticament estem acostumats.

SRA. ALCALDESSA.- Molt bé. Passaríem, doncs, al torn de precs i preguntes. Suposo que hi ha respostes per part del govern de preguntes que hi havien. Hi ha algunes respostes pendents?

SRA. MANSILLA.- Sí, jo tenia una resposta pendent respecte a la revisió del pressupost d'inversió per a la llar d'infants, que se'm va demanar en quins conceptes. Bé, els conceptes eren modificació del traçat de la tanca de delimitació de la finca, traçat nord-est, que estableix la futura alienació del carrer que va de la plaça del Carme fins al torrent del Catllar. També per la redistribució de l'àmbit de la biberoneria, pel fet de construir un mur de contenció de terres al límit sud-est de la finca i ampliació de la sorrera i rètol de les subvencions. A criteri dels tècnics municipals les modificacions introduïdes al projecte d'obres aprovat, són conseqüència de necessitats noves o de causes tècniques imprevistes sorgides després d'elaborat el projecte i no comporten cap alteració substancial de l'objecte o de les característiques bàsiques del projecte.

També hem de fer esment, però, que malgrat que, com molt bé va fer notar el Partit Socialista, doncs, hi ha hagut un increment en la partida del contracte de l'execució de la llar d'infants, també és cert que també hem tingut una major aportació del Departament d'Educació, que ja saben vostès que en primera instància ja es va informar, era de 150.000 €, però ara ha passat a 400.000 €. Per tant, doncs, malgrat que el pressupost s'ha vist incrementat, també l'aportació que ha hagut de fer l'Ajuntament, doncs, no s'ha vist alterada.

SR. MESTIERI.- Jo tenia una resposta sobre l'adhesió que va fer l'Ajuntament de Valls el dia de la mobilitat. El 22 de setembre, aquesta setmana, la Generalitat havia fet algunes propostes, nosaltres ens vam acollir en algunes i llavors aquestes foren que hi va haver el dia 22 de setembre el tiquet gratuït de l'autocar per tothom; des del 22 de setembre fins a final de mes hi va haver el tiquet gratuït per tots els escolars; el mateix dia 22 de setembre els autobusos anaven amb un monitor i estaven explicant perquè era millor el servei públic que utilitzar el turisme particular; i a més a més la Regidoria de Medi Ambient va recolzar la iniciativa de la bicicletada popular amb uns 250 € i, bueno, aquestes són les activitats fetes pel dia de la mobilitat sense cotxes.

SRA. ALCALDESSA.- Moltes gràcies. Jo, hi havia també un prec que ens havia fet, que era si s'havia comunicat o no a la comunitat educativa de l'Escola Enxaneta per agrair-los el seu esforç, que havien fet pel... ja que van fer possible el trasllat i que es comencés a... per tant, això ja s'ha fet arribar en el seu moment, ja es va arribar i havien preguntat també en concret si per part de l'Ajuntament s'havia fet alguna gestió amb la ciutat de Chahal, de Guatemala, en el sentit de les conseqüències d'un fenomen natural del qual havien estat víctima i això, doncs, he de dir que no s'ha pres cap mesura al respecte. Eren dues coses que anaven concretament dirigides a mi.

SR. BARBERÀ.- Era una pregunta del Sr. Caballero respecte a la urbanització, voreres i un tros de carrer de Prat de la Riba que quedava pendent que, bueno, ho vam comentar a la informativa, però vostè em va demanar que fes esment al Ple, no? I una mica és el fet de què aquella part urbanitzable que va quedar quan es van desenvolupar els diferents edificis que realment, doncs, està malmesa i impedeix el pas dels vianants tranquil·lament, etc., en un curt període de temps s'ha solucionat uns temes que hi havia d'una cessions i s'espera, doncs, que a primers d'any ja entrin els projectes d'edificació, amb lo que la urbanització quedarà completada, no?

Jo, el que sí agafo i crec que el govern es pot comprometre, que quan hi hagi urbanitzacions d'aquest tipus dins de la trama urbana, allò que quedi per urbanitzar després de les obres, esperant que un solar s'edifiqui no sabem quan, doncs, com a mínim les voreres i els elements bàsics d'urbanització quedin acabats.

SR. FRANCESC MORENO.- Sí, en tot cas, a títol només de consideració a les respostes i de manera molt breu, respecte al prec que es va fer de què es donés trasllat d'agraïment a la comunitat educativa de l'Enxaneta, era només saber si s'ha fet per escrit o s'ha fet oralment i en el cas que s'hagi fet per escrit, que si ens poden fer arribar una còpia d'aquest escrit.

SRA. ALCALDESSA.- D'acord, es va fer per escrit i ja els hi farem arribar una còpia.

SR. FRANCESC MORENO.- Molt bé, gràcies. Respecte a la seva resposta, Sra. Mansilla, jo per la descripció de les obres que ha fet que han suposat o que han justificat aquest increment al voltant del 20% del pressupost inicial, m'ha semblat deduir o entendre que no eren obres que poguessin entrar en el capítol, com podríem dir, d'imprevistos, que eren obres que en el projecte podien estar ja inicialment previstes. En qualsevol cas, no dic que no hagi de ser així, només li demanaré que en la propera comissió informativa de l'Àrea de Serveis ens puguin fer arribar l'informe que hagin fet els tècnics i, si cal o tenim algun dubte, en puguem parlar en aquesta comissió informativa.

SR. BARBERÀ.- No, anava a dir-li que si volen atansar-se a dalt a l'expedient, no cal que esperin un mes a la comissió informativa, que poden consultar-ho quan vulguin a dalt a l'Àrea de Desenvolupament.

SR. FRANCESC MORENO.- Efectivament. Si disposem de temps per fer-ho, ho farem, però, vaja, en principi nosaltres ja estaríem complaguts si es fa així.

I respecte al tema de la setmana de la mobilitat, doncs, gràcies per la resposta. En tot cas, des del nostre, diguem-ne, punt de vista, ens sembla que hi va haver poca informació d'aquestes activitats, en el sentit de què almenys per nosaltres no va ser notori l'impacte de comunicació i d'informació a la ciutadania perquè realment entenguessin quin era el missatge de la campanya i, per altra banda, poguessin fer ús utilitzant les ofertes que contemplava la campanya. Cregui'm que, quan vam veure un acord, em sembla que el mes de juny, d'adhesió a la campanya de la setmana de la mobilitat i no vam veure cap altre acord que la subvenció o l'aportació o participació de 250 € a la bicicletada, 250 € a la bicicletada, ens va semblar que hi havia una certa desproporció entre l'acord d'adherir-se a una campanya setmana de la mobilitat i una aportació de 250 €. En qualsevol cas, si és com vostè diu, ens donem per satisfets i si no estem en un error, una altra vegada, doncs, facin una informació, diguem-ne que més potent.

Sra. Batalla, si em permet, em sembla que hi havia, no ja del Ple anterior, que també, sinó d'ara fa dos Plens, una pregunta relativa al grau de compliment d'un acord d'aquest Plenari, concretament d'un Ple del 28 de febrer del 2005, en el que a proposta d'una moció presentada pel nostre grup, coneguda com a moció de l'habitatge, vam assumir el compromís de tirar endavant un pla d'accessibilitat a l'habitatge amb la concreció de què en un termini inicialment previst de 3 mesos, després ja vam, diguem-ne, acceptar que fos de 6, es pogués redactar aquest Pla, ser treballat i participat per part de tots els grups polítics i que aquest Plenari, doncs, pogués aprovar aquest Pla d'accessibilitat a l'habitatge com a complementarietat del Pla d'accessibilitat a l'habitatge que porta a terme el Govern de la Generalitat. El setembre vam preguntar i no hi va haver resposta, el mes passat també vam preguntar i tampoc hi va haver resposta, avui tornem a formular la mateixa pregunta.

SRA. ALCALDESSA.- Sí, efectivament no s'han començat els treballs d'aquest Pla.

SRA. ALCALDESSA.- Que efectivament no s'han començat els treballs d'aquest Pla, s'està treballant de manera dispersa o diversa, millor dit, en aquest tema, hi ha el conveni que es va signar amb el Departament de la Generalitat de tots els temes que es va fer i que es gestiona també a través de PROVALLS, del lloguer. Hi han elements diversos, en tots els plans parcials que es fan es genera un nombre d'habitatge social futur que crec que serà molt considerable i que per tant tindrà un impacte important, estem parlant al voltant de totes les promocions que fem, inclosa l'última de l'INCASOL igual de 600 o més de 750 habitatges de protecció oficial i evidentment això té un impacte molt gran, però he de reconèixer que no s'ha començat pròpiament el que és el pla amb totes aquestes dades i fer una diagnosi.

SR. FRANCESC MORENO.- Vostè em permetrà que pregunti si té la intenció de què es comenci o no.

SRA. ALCALDESSA.- En el moment que es va aprovar la moció, entenc que no és una qüestió meva personal, sinó que tot el govern va agafar aquest compromís i, per tant, hi seguirem treballant per posar-lo en marxa.

SR. FRANCESC MORENO.- Bé, el que sí que és una qüestió seva personal és fer que els acords que s'adopten en aquest Plenari, i més de forma unànim, es puguin dur a terme i aquest va ser un acord que va ser adoptat per unanimitat de tots els grups i a més a més amb una actitud de predisposició total per part de tothom de col·laborar i implicar-s'hi, almenys així naltros ho vam captar aquell dia i, per tant, continuem considerant que és un tema d'absoluta prioritat per un important sector de la nostra població, sobretot aquells que tenen especials dificultats per accedir a un habitatge digne, no cal ara que ens referim ni que donem dades estadístiques i com tampoc el fet de dir que sigui un problema exclusiu de la nostra ciutat, però sí que vostès saben, igual que jo, que hi han ajuntaments que li donen una prioritat en aquest tema que exigeix que hi hagi algun tipus de pla d'actuacions, que coordini tots els recursos disponibles i que plantegi quin és l'horitzó sobre el qual s'ha de treballar. Sí que és cert que hi han hagut actuacions, algunes per iniciativa pròpia, d'altres per iniciativa de la Generalitat i benvingudes siguin aquestes actuacions, però, precisament, el Pla el que fa és donar-hi coherència i coordinar les diferents actuacions que s'han de fer. Pensi que li diem que ens agradaria moltíssim que en aquest tema, que naltros considerem que és prioritari, i que a més a més no ha de perquè tenir cap tipus de color ni interès polític per part de ningú, sinó que va única i exclusivament enfocat a la millora d'un problema fonamental per bona part dels nostres ciutadans, s'hi poguéssim posar d'acord i, entre altres coses, no frustri la bona predisposició d'aquest grup polític quan presenta una iniciativa al govern de la ciutat en el seu Plenari, és acordada per unanimitat de tots els grups polítics i després passen els mesos i mesos i per part del govern no s'executa.

SRA. ALCALDESSA.- Bé, li repeteixo que, lamento que parli de què jo frustri i del seu Plenari, és el Plenari de tots i per tant és un acord de tots i és evident, el govern està treballant en molts altres temes, alguns dels quals de vegades fins i tot són una mica deguts a una situació d'urgència, però en tot cas ja entenc el prec que diu i per tant el tindrem en compte.

SR. JOSEP RAMON MORENO.- A veure, en els darrers dies veiem com en diferents carrers de la nostra ciutat s'estan instal·lant moltes bandes rugoses, suposem que amb la finalitat de reduir la velocitat dels vehicles i no d'augmentar les actuacions que el govern fa als barris. Volem que el govern ens informi de la política que segueix en aquest tema; quin criteri se segueix per a la seva instal·lació, ja que s'ha pogut observar que en molts carrers que són amples es col·loquen a banda i banda del pas de vianants, el que provoca que els conductors circulen en forma d'essa, d'un costat a l'altre del carrer, per tal d'esquivar les bandes, el que està provocant més perillositat a la circulació en alguns dels carrers.

SRA. ALCALDESSA.- Hi ha alguna pregunta més? No, contestem al final. Sra. Garcia?

SRA. GARCIA.- Sí, nosaltres volíem saber, ja que s'ha aprovat el Plec de clàusules per redactar el catàleg de béns protegits dins de l'àmbit del pla de millora urbana del centre històric, voldríem saber en quina situació es troba l'actual catàleg de béns culturals d'interès local.

SRA. GARCIA.- Sí, que s'ha tret el plec de clàusules del que és el catàleg de béns protegits dins de l'àmbit del centre històric, no? Es va aprovar per Comissió de Govern no sé si aquesta última o penúltima. Llavors nosaltres voldríem saber, lo que és el catàleg de béns culturals d'interès local, o sigui, el catàleg que es necessita per la revisió del Pla General, en quina fase està això.

SRA. ALCALDESSA.- Perdó, parla dins de l'àmbit del PERI o de tot l'àmbit del Pla General?

SRA. GARCIA.- Dins l'àmbit del PERI és el que vau aprovar en Comissió de Govern i jo pregunto l'altre, o sigui, el de l'àmbit del PERI vau aprovar el Plec de clàusules en Comissió de Govern i jo pregunto com està l'altre, el de l'àmbit de tota la ciutat. Sí?

SRA. GARCIA.- Una altra pregunta, és de l'edifici de planta quadrada que es troba situat dins de l'àmbit d'actuació del PERI de l'Hort del Carme, que ens consta que quan es va aprovar el PERI, doncs, l'Ajuntament tenia el compromís de conservar-lo. Llavors voldríem saber quines són les actuacions que es consideren fer a curt termini per evitar el seu esfondrament total, perquè de les pluges dels últims mesos i així, doncs, cada cop està més degradat.

SRA. SEGÚ.- Sí, dues preguntes. La primera ja en vam parlar el mes d'agost, sobre el tema de l'aparcament de camions, volia sapiguer si hi han novetats al respecte. I la segona era sobre el catàleg de masies, que es va realitzar l'encàrrec també fa mesos, voldria sapiguer com està també el tema en qüestió.

SR. FRANCESC MORENO.- Sí, una primera ens han demanat que prenguéssim interès en un tema i féssim la consulta. El dia 11 d'octubre ens han comunicat que es va entrar per part de la Unió de Pagesos una proposta de moció aquí a l'Ajuntament, en la que feia especial esment a què es donés trasllat als diferents grups polítics, amb la finalitat de què si així ho considerava aquest Plenari, doncs, es pogués sotmetre a votació. Imagino que amb el temps que ha passat i el fet de què ja hagués passat el Ple de més d'octubre i aquesta moció no ha aparegut i que avui tampoc hi fos en l'ordre del dia, ens van demanar que preguntéssim si el motiu de no aparèixer és que no hi ha interès o intenció de què pugui tirar endavant o senzillament quin és el motiu. Per la nostra part els hi anunciem que vista la moció que va presentar la Unió de Pagesos, no tindríem cap inconvenient, abans el contrari, seria del nostre grat poder-hi donar recolzament. Per tant, la pregunta seria si en tenen coneixement d'això, perquè va entrar per registre, si tenen la intenció de què es formuli i de què es traslladi a la resta de grups o quina és la seva intenció.

I una altra qüestió, és també d'un comunicat que se'ns ha fet arribar per part d'un, bé, tota una sèrie d'associacions i entitats amb un manifest, en la que fan una sèrie de consideracions, moltes d'elles conegudes per part de gairebé tots els regidors que estem en aquest Ajuntament, relatiu a l'autovia, a l'estat actual de la gestació de l'autovia Tarragona-Montblanc, en el seu pas per Valls, saber si per part del govern municipal hi havia alguna intenció de donar algun tipus de resposta a aquestes entitats i col·lectius que van presentar una sèrie de suggeriments i opinions al respecte.

I una última qüestió, almenys per part meva, és fer recordatori, clar, és que un realment no sap si és recordatori o si és que hi ha algun motiu que impedeix, hi han dos qüestions concretes en les que, en algun cas de forma reiterada, hem demanat una informació, l'hem demanat per escrit i no hi ha manera de què obtinguem resposta d'aquestes informacions. Bé, els hi faríem el prec que en ús del dret que tenim com a regidors i en aplicació de la legislació, quan demanem alguna informació que legalment se'ns ha de facilitar, se'ns faciliti i si hi ha algun motiu pel qual no sigui possible facilitar-nos aquesta documentació, que es motivi el per què no es pot fer. M'estic referint a documentació en la que ja portem com a 4 o 5 mesos demanant-la, en algun cas reiteradament, i que no tenim resposta.

SRA. ALCALDESSA.- Hi ha alguna pregunta més? No? Hi ha alguna resposta de qüestions concretes?

SR. BARBERÀ.- Jo és sobre el tema del catàleg que podríem parlar del patrimoni local, de la revisió del Pla General, de què s'està treballant paral·lelament amb el catàleg de masies i cases rurals. Vull dir que tot i que són plans diferents, s'està treballant al mateix camí, no? Per exemple, ara estem treballant amb els regants en aquest projecte que hi haurà de reg a pressió, una mica quins elements dels diferents recs podien quedar dins d'aquest catàleg, no? I després, dins de la Comissió de Patrimoni, a part dels treballs que fa l'equip redactor, també hi ha diferents propostes per catalogar béns actualment que ja es veuen, no? com, per exemple, la fumera o la xemeneia que hi ha a l'UA 13, no? al carrer Paborde i altres elements que hem anat trobant, no? Per tant, es va anant treballant en aquest sentit. A més li recordem que també incorporarem elements vegetals, és a dir, paràmetres d'arbres o altres elements que puguin entrar, no només artístics.

SRA. ALCALDESSA.- Molt bé. Sr. Moreno, a la pregunta que ha fet sobre el criteri que s'utilitzava per instal·lar bandes rugoses, sàpiga que el que sol passar és que hi ha des de ciutadans individuals que vénen a demanar visita o expressen a qualsevol regidor o a mi mateixa, la necessitat perquè són vàrios veïns que estan en un carrer i volen que es redueixi la velocitat, a barris concrets que fan peticions concretes d'instal·lació de bandes rugoses en llocs puntuals que ells creuen que és d'interès posar-los-hi. I el sistema que se segueix és que un cop han fet aquesta demanada, es parla amb els serveis de manteniment, normalment la policia ho va ha mirar per comprovar que allò que demana el ciutadà, doncs, des d'un punt de vista tècnic no hi hagi cap problema i si creuen que s'ajusta una cosa amb l'altra, de vegades hi ha alguna modificació, de vegades no i si la policia diu que està d'acord i que des del punt de vista de trànsit és correcte, es passa a la instal·lació de les bandes rugoses. Aquest és el procediment que se segueix.

Pel que fa a la moció, Sr. Moreno, que ha preguntat, efectivament és així i jo li he de confessar que no entenc perquè no ha passat ja pel Ple, de fet nosaltres després d'un dia de Junta de Govern vam parlar d'aquesta moció, vam acordar que es passés pel Ple, però m'imagino que són d'aquelles coses en què prens la decisió i a lo millor, si físicament no la portés al secretari o al que sigui, doncs, no entra, no? Per tant, jo ho atribueixo només en això, per tant ja ens ocuparem de què efectivament al proper Ple, doncs, hi sigui.

I, pel que diu de l'autovia, doncs, bé, aquest com que és un tema evidentment d'interès general i que a més a més compartim, de fet jo recordo l'última vegada que vam anar a visitar, en aquest cas era el secretari general de mobilitat, si no recordo malament, el Sr. Nadal, que hi vam anar conjuntament a parlar d'això. Nosaltres en aquest moment tenim demanat per parlar amb els responsables de Foment de Madrid i anar si convé a Madrid a parlar d'ells en aquesta fase. Per què? Perquè si recorden el dia que vam anar allà, vam demanar tres coses molt puntuals, si recorden era l'enllaç per la part de la N-240 que ja s'havia ratificat el Ministeri de Foment que això ja estava inclòs, que ja s'havia tingut en compte. Després demanàvem que s'allunyés el màxim possible dels boscos, tot i evitant no... com ho dèiem? no... evitar saltar la carretera nacional, a fi i efecte de què així es podia evitar construir els talussos i reduir molt l'impacte mediambiental i per no tampoc tancar molt la part de Masmolets.

I el tercer punt era, garantir l'accés a l'autovia per la part nord del Polígon. Aquests eren els 3 temes que vam pactar tots els grups polítics, que hi vam estar d'acord i que fins i tot, doncs, el grup de la CUP que és contrari a la construcció de l'autovia, doncs, els vam estar parlant.

Aleshores, en aquest moment sabem que hi ha l'equip redactor de la redacció del projecte executiu i, per tant, nosaltres hem parlat amb els responsables de Foment de Tarragona en vàries ocasions, els hi hem demanat i ells finalment ens vinculen cap a Madrid. En aquest moment hi ha hora demanada per parlar d'aquest tema i estem pendents de si ens donen hora per poder anar a parlar directament i quan ens la donin, doncs, ja parlarem de qui hi ha d'anar i com s'hi ha d'anar, perquè entenen que aquest és un tema conjunt de tots els grups polítics.

I, a part d'això, la setmana passada, precisament per recordar, jo vaig parlar una altra vegada amb el Sr. Nadal, recordant-li que hi havia això, que ells havien assumit el compromís de què quan estigués en fase de redacció el projecte executiu, que no tenien cap inconvenient, ans al contrari, de fer una reunió conjunta i amb tècnics, amb l'equip redactor, a fi i efecte de què es poguessin mirar si tècnicament era possible allò que demanàvem, ja que consideraven que era una cosa molt raonable i que només havia de justificar-se de què tècnicament fos possible. Per tant, vam parlar, li vaig dir que hi havia això demanat i en tot cas va ratificar el seu compromís de què quan sapiguéssim alguna cosa, a veure si conjuntament ho podíem gestionar. Així és com estem en aquest procés.

Per altra banda, la veritat és que notem que hi ha una certa preocupació perquè han començat a fer cates en el territori, en llocs concrets, perquè forma part de l'estudi previ del sòl, per tant, ni que no estigui redactat el projecte executiu, precisament per redactar-lo i afinar millor, com molt bé vostès saben, doncs, han de fer proves en el terreny i això ha generat que s'han dirigit ciutadans aquí, per exemple, la setmana passada més d'una persona, perquè ja es pensen que passa pel seu lloc i no saben exactament quin és el traçat i creien confusió. Després de rebre a aquestes persones, doncs, ens vam dirigir a l'empresa que fa les cates de sòl, a fi i efecte de demanar-los-hi que almenys quan tradueixin la informació, la donin explicant exactament en quin procés estem, perquè entenem que el que estan fent és desinformar una mica, no?

I per altra banda hi va haver diferents col·lectius de diferents barris que van entrar un escrit aquí a l'Ajuntament fa cosa potser de 3 setmanes, no recordo molt bé, esmentaven una sèrie d'arguments i com que només era un escrit dirigit a Alcaldia sense..., llavors els vam cridar, els vam trucar i la setmana passada van venir, ens vam asseure junts i el que vam fer va ser informar-los, els vaig informar de tot aquest procés que hi havia i la veritat és que, bé, des d'aquest punt de vista van sortir satisfets de la informació, malgrat que algun d'ells, doncs, comparteix que el traçat hauria de passar per l'altra banda, però almenys tenen la informació de què s'està fent en aquest moment i vam prendre, doncs, el compromís de què si hi havia qualsevol variació, que els hi comunicaríem i ja els hi diríem. I així és com està el tema de l'autovia.

I pel que fa a l'aparcament de camions, Sra. Núria Segú, en el proper Ple li contestarem perquè tot i que ho tenim tot, és una mica llarg. És a dir, és una exposició almenys d'uns 30 minuts, crec jo. Per tant, al proper Ple ja ho explicarem.

SR. BARBERÀ.- Sí, una contesta que m'he deixat abans a la Sra. Aida. L'edifici de planta quadrada que anomena, primer encara no és propietat de l'Ajuntament, perquè allò és propietat de... està dins d'un Pla Parcial, el PERI 3, que s'ha d'aprovar definitivament per la Comissió Territorial d'Urbanisme. En tot cas, dir que és conegut per la Comissió de Patrimoni per diferents elements, que aquest era un edifici que anava a terra i que està en mal estat i que s'està negociant amb els promotors de què sigui una obra inclosa dins del que són les despeses d'urbanització, almenys les mínimes obres de manteniment de l'edifici.

SRA. GARCIA.- No, si això que m'has dit ja ho sabia, però és que clar, potser quan s'arribi a tot això ja no hi serà aquest edifici. Només perquè ho tinguem en compte.

SR. BARBERÀ.- Com a mínim en el planejament ara hi és, que abans no hi era i se n'anava a terra i ara hi és i ara nosaltres fem la gestió següent per conservar-lo.

SRA. ALCALDESSA.- Però és que és un immoble privat, eh? Vull dir, no és immoble públic. Estem fent el que podem dins de la legalitat.

SR. BARBERÀ.- Possiblement si s'hagués inclòs dins del catàleg de patrimoni i tal i qual tindríem més força, el que passa és que ara no hi som a temps de fer tots aquests passos, sinó que hem d'anar per altres vies de negociació.

SR. FRANCESC MORENO.- Per demanar que s'excusi, no me n'he recordat al principi, l'assistència al Plenari del regidor Jaume Pros Fernández, que es troba fora de la ciutat amb un deure inexcusable.

SRA. ALCALDESSA.- Molt bé. Doncs, si no hi ha res més donaríem per acabada la sessió.

No havent-hi altres assumptes a tractar, s'aixeca la sessió a ¼ d'11 del vespre i s'estén la present acta, del contingut de la qual, el secretari, en dono fe.

DILIGÈNCIA: Per a fer constar que aquesta acta consta de 31 folis núm. a núm. ambdós inclosos.